Principi de lliure competència i remoció dels concessionaris d’obres públiques i de serveis

 

1.-Els concessionaris d’obres publiques i els de serveis públics  reclamen de vegades, en aquests dies difícils, que s’allargui una mica la concessió, de cara a compensar pèrdues que, als anys de la bonança, no van ser prou previstes. La legislació posa, però, límits temporals estrictes a l’ampliació de terminis com a fórmula per a compensar la baixa rendibilitat actual i esperar que el futur rescabali la migradesa del present. Veurem avui, però, que la tradicional reluctància de l’ordenament per a dilatar la durada d’explotació té, fins i tot, un suport a la jurisprudència europea.

 

 

2.-Així, s’entén que el principi de lliure competència -i també d’igualtat en sentit ampli- té manifestacions cada cop més àmplies. Es considera, en concret, que les concessions (ja siguin d’obres públiques o de serveis) no poden ser per temps il·limitat.

 

A la seva Sentència de 19 de juny del 2008 (Assumpte C-454/06, pressetext Nachrichtenagetur, aps. 3 i 4), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea assenyala que la pràctica de formalitzar un contracte públic per temps indefinit és aliena al sistema i a la finalitat de les normes europees en matèria de contractes públics.  S’afirma que aquesta pràctica pot tenir l’efecte , a llarg termini, d’obstaculitzar la competència entre els prestadors de serveis potencials i d’impedir l’aplicació de les disposicions de les directives en matèria de publicitat dels procediments d’adjudicació dels contractes públics.

 

 

3.-El mateix raonament és aplicat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea a les concessions a la seva Sentència de 25 de març del 2010 (Assumpte C-451/08, Helma Müller, ap. 78). En concret, es proclama que una concessió atorgada per temps il·limitat seria contrària a l’ordre jurídic de la Unió.

 

S’afegeix que l’objectiu bàsic de la normativa europea de contractes públics consisteix en fomentar al màxim la competència. Per això, el Tribunal és partidari de no impedir que, en el futur, altres oferents puguin intervenir amb noves modalitats i fórmules (que podrien ser més eficaces)*.

 

*Sobre aquests temes, recomano la consulta de BERNAL BLAY, M.A., El contrato de concesión de obras públicas y otras técnicas “paraconcesionales” (2010).

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Contractació administrativa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.