“Deep America” i Vella Europa. Ciutats i comerços (II).

  

 

 

*

 1.-El vigent Decret-llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials, ha estat modificat, en primer lloc, en els següents aspectes:

 

———a)Desaparició de la definició àmplia d’”establiment comercial singular”, cosa que sembla reduir-los exclusivament a les categories que ja apareixen a l’article. És a dir:

 

-Establiments de venda a l’engròs.

-Establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per ala construcció i articles de sanejament i de pirotècnia.

-Centres de jardineria i vivers.

 

Seria discutible per què aquests i no altres són singulars. El concepte es podia allargassar una mica al Decret-Llei 1/2009, però ara s’adopta un to més restrictiu, de numerus clausus.  Curiosament, per tant, era una mica més favorable a l’apertura del mercat un Decret-Llei promulgat per un  Govern d’inspiració esquerrana que la propugnada per un Govern liberal-conservador.

 

 

——–b) Nova definició de la noció d’”àrea residencial” inclosa a la trama urbana consolidada. Es tracta d’una redacció que es mou en el marc precedent d’aquestes trames i d’acord amb l’ideal de la ciutat compacta:

 

“a) S’entén per àrees residencials el conjunt format per les zones d’aprofitament
privat incloses en polígons d’actuació urbanística en sol urbà o en sectors en sol
urbà o urbanitzable amb planejament urbanístic derivat aprovat i vigent, amb ús
residencial dominant, i els sistemes que les vertebren, sempre que configurin una
ordenació unitària que doni continuïtat al conjunt del teixit urbà residencial.”

 

 

 

     2.-La transformació de l’art. 9.3 generarà polèmica. Es tracta d’un precepte que permetia implantar mitjans i grans establiments comercials de forma excepcional fora de la trama urbana consolidada. Hi havia un seguit de possibilitats que ara queden retallades. En concret, aquesta és l’actual regulació:

 

 

“3. Els mitjans establiments comercials i els grans establiments comercials
només es poden implantar a la trama urbana consolidada dels municipis de més de
5.000 habitants o assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. S’entén per
municipi assimilable a un de més de 5.000 habitants el que disposa d’una població

equivalent a temps complet anual (ETCA) superior a aquesta quantitat, segons les
darreres dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Excepcionalment, els mitjans establiments comercials i els grans establiments
comercials es poden implantar també fora de la trama urbana consolidada si la
implantació es produeix dins de les zones d’accés restringit de les estacions de
línies transfrontereres i transregionals del sistema ferroviari que acullen el tren
d’alta velocitat o línies de llarg recorregut, dels ports classificats d’interès general
i dels aeroports amb categoria d’aeroports comercials segons el Pla d’aeroports,
aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.”[DESAPAREIXEN LA RESTA DE SUPÒSITS EXCEPCIONALS]

 

 

El mateix passa amb el nou art. 9.4, que també suprimeix les vies excepcionals d’implantació de grans establiments comercials territorials fora de les trames urbanes consolidades:

“4. Els grans establiments comercials territorials es poden implantar únicament
a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 50.000 habitants o els assimilables
a aquests o que siguin capital de comarca. S’entén per municipi assimilable
a un de més de 50.000 habitants el que disposa d’una població equivalent a temps
complet anual (ETCA) superior a aquesta quantitat, segons les darreres dades
oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).”

 

 

3.-En resum, desapareixen algunes possibilitats discrecionals de l’Administració de cara a ampliar les nocions d’”establiment comercial singular” i de situar instal·lacions excepcionals fora de la trama urbana consolidada.

 

Això reduirà les hipotètiques irregularitats i arbitrarietats administratives (el joc està ara més clar). No obstant, no veig cap relació entre aquestes portes que es tanquen i la promoció econòmica que la Llei busca. Continuarem demà.

 

 

*Font de la fotografia: web oficial de Walmart.

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Dret Mercantil, Dret Urbanístic i Edificació, Liberalització de serveis. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.