“Deep America” i Vella Europa. Ciutats i comerços (i III).

1.-Per últim, no canvia l’exigència de declaració responsable i llicència comercial abans de sol·licitar la llicència d’obres municipal. S’especifica que aquesta declaració responsable ha de tenir un caràcter previ (arts. 115 a 117 de la Llei  9/2011).

 

Es modifica també la quantia de les sancions administratives. Curiosament, a diferència d’altres lleis administratives- es redueix la quantia de les infraccions lleus i greus.

 

 

2.-És rellevant la nova disposició addicional onzena, que implica una autèntica expansió ex lege de la trama urbana consolidada (TUC).

 

Es podria discutir aquesta “salvació” de supòsits que abans tenien un caràcter intermig, però és una opció que podria justificar-se en la seguretat jurídica davant el nou règim.

 

Ara bé, el que ja és més objectable és l’habilitació “al departament competent en matèria de comerç” per a que, d’una manera no prou clara, vagi identificant “concentracions comercials”, que poden passar –o no- al paradís intra muros de la trama urbana consolidada. Si ahir parlàvem d’una major seguretat jurídica, avui hem d’alertar sobre l’enorme risc d’arbitrarietat que infecta la disposició addicional de la Llei 9/2011:

 

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Delimitacions del Decret 379/2006, del 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials

Es faculta el departament competent en matèria de comerç perquè:

a) Identifiqui i delimiti les concentracions comercials existents en el moment

de l’entrada en vigor del Decret 379/2006, del 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla

territorial sectorial d’equipaments comercials, però que no hi foren incloses. La

resolució que reconegui aquestes concentracions, que se sotmet al règim jurídic de

la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic de procediment de les administracions

públiques de Catalunya, pot comportar llur assimilació a la trama urbana consolidada

a efectes de l’ordenació dels equipaments comercials a partir del moment de

la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La

delimitació s’ha de divulgar per mitjà del web del departament.

b) Comprovi, si s’escau, l’adequació de les delimitacions fixades pel Decret

379/2006 a la realitat anterior al moment de l’entrada en vigor del Decret. La resolució

que acordi la revisió, que se sotmet al règim jurídic de la Llei 26/2010, s’ha de

publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i la nova delimitació

s’ha de divulgar per mitjà del web del departament. A partir d’aquest moment, la

modificació corresponent del perímetre de la concentració és efectiva a l’efecte de

la seva assimilació a la trama urbana consolidada.”

 

 

3.-Afegirem, per últim, que la desaparició de les implantacions excepcionals fora de les trames urbanes consolidades “no afecta les sol·licituds presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei per a emplaçaments amb planejament urbanístic general vigent o en tràmit en el moment de la derogació, i a les que, si s’escau, s’aplicarà el concepte de municipi assimilable delimitat per aquesta mateixa llei”.

 

            A més, la derogació de les implantacions excepcionals “queda diferida en un mes per a les sol·licituds relatives a municipis reconeguts per aquesta llei com a assimilables”. Es tracta d’un precepte de difícil interpretació, que sembla acceptar una possible implantació excepcional a municipis assimilats als de més de 5000 habitants o capitals de comarca. En aquest cas, el mes de gener encara podria servir per a sol·licitar instal·lacions excepcionals de mitjans i grans establiments comercials als “municipis assimilats” (una altra cosa és que s’obtinguin).

 

En conclusió, estem en principi davant una llei restrictiva, ja que tanca “la porteta del pati” que suposaven els permisos excepcionals al Decret-Llei 1/2009.  És cert, però, que això afavoreix la seguretat jurídica. No obstant, el joc de la disposició addicional i de les transitòries introdueixen graus excessius de discrecionalitat, que podrien fer del “senyor de les TUC” un ésser força arbitrari. D’altra banda, el quadre final té poc a veure amb la promoció econòmica i és, més aviat, un mecanisme per a amorosir una mica l’statu quo vigent.

 

Foto: Parc Vallés.

 

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Dret Urbanístic i Edificació, Liberalització de serveis. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.