El Decret-Llei 20/2011, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic (i II). Tributació i altres mesures.

 1.-A més d’una nova regulació del pagament fraccionat de l’Impost de Societats (art. 7), es produeix un important augment del tipus aplicable a l’Impost sobre Béns Immobles (excepte que els municipis ja hagin tingut unes ponència de valors aprovades entre els anys 2005 i 2007 i, per tant, ja força actualitzades).

 

D’altra banda, s’articula la taxa per reserva del domini públic radioelèctric, que afecta tots els operadors que utilitzen aquest espai (emissores de ràdio, serveis de telefonia, sistemes d’orientació i navegació, etc.).

 

 

  2.-A més, hi ha algunes previsions de detall sobre facilitació del pagament a compte del Fons de Suficiència Global a les Comunitats Autònomes i una actualització a l’alça de les cotitzacions socials, limitació de la garantia de l’Estat per a obres que li han cedit i que exhibeix, etc.

 

Se suprimeix la compensació equitativa per còpia privada, però “el Gobierno establecerá reglamentariamente el procedimiento de pago a los perceptores de la compensación equitativa por copia privada con cargo a los Presupuestos Generales del Estado” (D.Add. 10ª.2).

 

Es mantenen els programes de suport a les persones que hagin exhaurit la protecció per desocupació.

 

 

3.-Per últim, es reformen diversos articles de la Llei General Tributària, especialment pel que fa referència a l’assistència mútua internacional entre Estats (D.Final primera).

 

Ja posats, s’aprofita per a incrementar l’IRPF amb un augment de la quota íntegra estatal i es convida a passar l’any nou amb nosaltres a un vell amic de la família:  la deducció per inversió en habitatge habitual (se suposa que per ajudar una mica els bancs a deslliurar-se del seu creixent estoc).

 

Hi ha també bonificacions fiscals per manteniment o creació d’ocupació (tant a l’IRPF com a l’Impost de Societats).

 

També es regulen alguns aspectes de les Caixes d’Estalvis i dels avals estatals per a l’estabilització financera.

 

I, en fi, es prorroguen els criteris de valoració de la Llei 6/1998, sobre Règim del Sòl i Valoracions per al sòl urbanitzable inclòs a àmbits delimitats pel planejament. D’aquesta manera, la Llei esmentada, com el Cid, encara va obtenint victòries després de morta.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Crisi econòmica, Dret Tributari, Dret Urbanístic i Edificació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.