Reflexions sobre l’Ordre de transparència i protecció del client de serveis bancaris (i II)

1.-L’Ordre procura afavorir la transparència i compensar l’asimetria informativa entre consumidors i entitats bancàries amb una sèrie de regles estrictes sobre informació precontractual i contractual. No s’oblida l’aspecte sancionador, ja que l’incompliment de les seves previsions es considera una vulneració específica de la normativa d’ordenació i disciplina bancària, sense perjudici de la legislació general sobre consumidors i usuaris.

 

 

2.-L’Ordre s’aplica als serveis bancaris prestats als clients que siguin persones físiques. No obstant, hi ha una àmplia exclusió dels serveis més complexos. Així, segons l’art. 2.2:

 

2. Quedan excluidos del ámbito de esta orden ministerial los servicios, operaciones y actividades comprendidos en el ámbito de la Ley 24/1988, de 28 de julio, del Mercado de Valores, de la Ley 35/2003, de 4 de noviembre, de Instituciones de Inversión Colectiva, del texto refundido de la Ley de Ordenación y Supervisión de los Seguros Privados, aprobado por el Real Decreto Legislativo 6/2004, de 29 de octubre, del texto refundido de la Ley de Regulación de los Planes y Fondos de Pensiones, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2002, de 29 de noviembre, y de la Ley 26/2006, de 17 de julio, de Mediación de Seguros y Reaseguros Privados.”

 

Igualment, l’art. 2.4  precisa que  “cuando el cliente actúe en el ámbito de su actividad profesional o empresarial, las partes podrán acordar que no se aplique total o parcialmente lo previsto en esta orden, con la excepción de lo establecido en el capítulo II del título III” (relatiu als crèdits i prèstecs hipotecaris).

 

3.-Els serveis bancaris regulats són els següents:

 

Dipòsits (tant a la vista com a termini, però amb garantía del principal).

Crèdits, prèstecs i serveis de pagament. La reglamentació més exhaustiva és la del crèdit i prèstec hipotecari, amb una abundosa información sobre tipus d’interès, taxa anual equivalent, hipoteca inversa, etc. També es tracten  els crèdits al consum i els serveis de pagament.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.