Reflexions sobre l’Ordre de transparència i protecció del client de serveis bancaris (I).

 

1.-Una de les normes més importants de la darrera fase de l’anterior Govern fou l’Ordre EHA/2399/2011, de 23 d’octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris.

 

Malgrat el seu rang jeràrquic, es tracta d’un text importantíssim ja que, com indica l’Exposició de Motius, vol “concentrar en un único texto la normativa bàsica de transparencia de modo que, de manera sistemàtica e ilustrativa, la propia coficiación de la materia mejore por sí misma su calridad y accesibilidad para el ciudadano, superando la actual dipsersión normativa”.

 

 

2.-L’habilitació concreta de l’Ordre es desprèn principalment de l’art. 48.2 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit i del bagul de regals i previsions de la Llei d’Economia Sostenible.

 

 

3.-Però no és només una voluntat de depuració legal al que inspira la norma. La impulsen també certs corrents de Dret comparat i els dubtes i la demagògia nascuts del –això sí- terrible problema social dels “afectats per la hipoteca”.

 

La norma està mot ben ordenada i té objectius molt lloables. Però cal fer un parell d’advertiments:

 

Primer: és arriscadíssim des de fa anys sol·licitar un servei bancari important sense assessorament propi (un economista, un gestor o els meus amics advocats). Aquest és un procés similar al de la declaració de l’IRPF, que no és recomanable afrontar amb l’espasa de fusta dels propis coneixements.  Aquest suport i la potestat sancionadora de l’Administració o el plet civil per als casos més flagrants són les úniques sortides. En aquest sentit, sembla ridícula la previsió de l’art. 9 de l’Ordre:

 

      “Artículo 9. Explicaciones adecuadas.

Las entidades de crédito deberán facilitar a todo cliente explicaciones adecuadas y suficientes para comprender los términos esenciales de todo servicio bancario ofertado y adoptar una decisión informada, teniendo en cuenta sus necesidades y su situación financiera.

Estas explicaciones comprenderán la aclaración del contenido de la información y comunicaciones a las que se refiere esta orden, así como una indicación sobre las consecuencias que la celebración de un contrato de servicios bancarios pueda tener para el cliente.”

 

Segon:  la legislació notarial ha assignat tradicionalment als notaris una funció d’assessorament legal bàsic. Per tant, caldria que adoptessin un paper més actiu en relació a certs contractes.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Dret bancari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.