Publicat el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic.

            1.-Tres normes de Dret Públic destaquen especialment en aquests dies finals de la legislatura. En concret, el Text Refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant, el Reglament de valoracions de la Llei del Sòl i, finalment, el  Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Presentem avui aquest darrer, encara que durant les pròximes setmanes també haurem de dedicar-li alguns articles.

 

            La Llei entrarà en vigor el 16 de desembre.

 

 

Alex S.Maclean.Sarpy County, NE.

            2.-En primer lloc, hem de dir que es tracta d’un text refós, d’acord amb l’autorització establerta per la disposició final trenta-dosena de la Llei 2/2011, d’Economia Sostenible. No ha d’haver-hi, per tant, novetats substancials ja que, teòricament, només es tractaria d’un text per a regularitzar, aclarir i harmonitzar la ja molt dispersa normativa en matèria de contractes públics. Cal afegir que, a diferència de diverses normes precedents en aquest àmbit, l’impuls ha vingut del legislador intern i no pas de la necessitat de transposició de directives europees.

 

            La Llei integra també la normativa fragmentària que ha aparegut aquests darrers anys sobre captació de finançament privat per a l’execució de contractes públics. Aquesta és, darrerament, la principal preocupació del legislador. En aquest sentit, cal recordar que ha caducat el projecte de llei de captació de finançament en els mercats pels concessionaris d’obres públiques. És cert que, en línies generals, algunes previsions d’aquesta norma ja hi eren a diverses lleis disperses. Però és cert que alguns aspectes ja no s’han puntualitzat. Així, per exemple, no consta la referència específica als avals públics per a operacions de crèdit efectuades pel concessionari (que era un dels aspectes importants del projecte de Llei caducat).

 

 

            3.-  Dues notes finals. En primer lloc, la definitiva consolidació del contracte de col·laboració entre el sector públic i el sector privat com a contracte nominat. La doctrina havia discutit intensament aquesta opció ja que, normalment, estem davant  encoberts contractes d’obres (sovint, de concessió d’obres) o de gestió de serveis públics.

 

            Per últim, la disposició addicional segona de la Llei estableix normes específiques de contractació a les entitats locals. En síntesi, regulen la competència dels Alcaldes i presidents de Diputació i del Ple,  la constitució de Juntes i Meses de Contractació i les competències assignades al Secretari i a l’Interventor i, entre altres qüestions, la possibilitat de que els municipis inferiors a 5000 habitants realitzin els seus contractes a través de centrals de contractació de la Comunitat Autònoma o de la Diputació Provincial (art. 204).

 

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Contractació administrativa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.