Crònica de jurisprudència XXI: la dilatada discrecionalitat del permís de renovació d’explotació de les centrals nuclears. Sentència de l’Audiència Nacional relativa al tancament de la central de Santa María de Garoña(i III)

Photo made by Alex Zelenko. October 20, 2005.

           

 

            1.- El que ha generat més crítiques, però, és l’ús d’arguments que, en algun punt, fins i tot recorden la vella música de “l’acte polític”. En primer lloc, es diu que “ha de tenerse en cuenta que en la valoración futura de dichos residuos existe un alto grado de incertidumbre”. En segon lloc, existeix una al·lusió frontal a motius purament polítics, allunyats del Dret:

 

            “Pero además, y sobre todo, existe una última y poderosa justificación que legitima el pronunciamiento no reglado de la Orden Ministerial recurrida, y que consiste en que la misma ha sido dictada en un ámbito, el de la energía nuclear, que no sólo es muy específico, como se ha indicado, sino también controvertido, generador de un gran debate popular, debido sobre todo a los riesgos inherentes a tal clase de energía (emisiones radiológicas, residuos radioactivos…), ámbito en el que sin duda, y dada dicha especificidad y controversia, puede intervenir una determinada dirección u orientación de la política del Gobierno, en cuanto órgano constitucional supremo.” 

 

 

 

            2.-Posteriorment, l’Audiència s’esplaia en una llarga consideració respecte a “las políticas del Gobierno sobre la utilización de las fuentes de energía renovables”.  Fins i tot, considera que la mera planificació indicativa de l’Estat, prevista per l’art. 4.1. de la LSE (Llei del Sector Elèctric) permet al Govern restringir d’aquesta manera tan radical el dret de llibertat d’empresa (però llavors no seria planificació indicativa, sinó imperativa!).

 

 

            3.-Ens queda per resoldre si, en aquesta situació, té dret l’explotador a obtenir una indemnització. El Tribunal nega que hi tingui un dret indefinit i temporalment il·limitat. Només disposa d’una expectativa. Sols si, d’acord amb l’art. 32.2 LEN (Llei d’Energia Nuclear) raons excepcionals d’interès nacional justifiquessin el tancament, caldria lliurar una indemnització (però aquesta clausura hauria de ser acordada en un període en el qual hagués una autorització vigent i no operaria respecte a la petició de pròrroga).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Energia, Procediment administratiu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.