Crònica de jurisprudència XXI: la dilatada discrecionalitat del permís de renovació d’explotació de les centrals nuclears. Sentència de l’Audiència Nacional relativa al tancament de la central de Santa María de Garoña.(II)

            1.-És cert, però, que el Tribunal admet que hi ha uns elements reglats –mínims i ineludibles– relatius al compliment dels requisits en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica, que són verificats –de manera exclusiva i excloent- pel Consell de Seguretat Nuclear.

 

 

 

Font: Dimensions guide.

2.-La tesi de l’Audiència Nacional (que implica una innovació respecte a la praxi administrativa habitual) considera que els elements reglats de seguretat (sota control, com hem dit, del Consell de Seguretat Nuclear) no són els únics que es poden tenir en compte per a la “concesión y/o renovación de tal autorización”. Com veiem, per tant, aquesta doctrina podria aplicar-se no sols a renovacions, sinó també a la mateixa autorització inicial.

 

 

            3.-Els elements que, segons l’Audiència Nacional, fonamenten la discrecionalitat, deriven, en primer lloc, d’una interpretació –un pèl forçada- de la lletra de la llei. Són, en concret, els següents:

 

            a) L’ informe de seguretat del CSN és vinculant, però sols quan tingui caràcter denegatori de la concessió. Per tant, si fos favorable deixaria un marge al Ministeri per a prendre l’”oportuna” resolució (segons adjectiu incorporat per l’art. 7 del Reglament d’instal·lacions radioactives i nuclears –RIRN-).

 

            b) En el procediment d’autorització cal donar audiència a la Comunitat Autònoma, per a que es pronunciï en matèria d’ordenació del territori i medi ambient.  Es tracta, per tant, de variables alienes a la seguretat energètica.

 

            c) El cessament definitiu de l’activitat pot donar-se per voluntat del titular i per alguna otra circunstancia”. És veritat que  s’havia pensat habitualment que aquestes circumstàncies podien ser, per exemple, de caràcter sancionador, però l’Audiència ho considera fins i tot més extens.

 

            d) En definitiva, l’actual titular de l’explotació només té una expectativa de continuació, però no pas un dret, encara que respecti les normes de seguretat.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Energia, Procediment administratiu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.