Cap a un mercat únic europeu de seguretat privada

            1.-El mercat únic europeu afecta fins i tot el nervi de les velles funcions estatals. En tenim un exemple a l’Ordre INT/2850/2011, d’onze d’octubre, per la qual es regula el reconeixement de les qualificacions professionals per a l’exercici de les professions i activitats relatives al sector de la seguretat privada als nacionals dels Estats membres de la Unió Europea.

 

            Aquest procediment de reconeixement, un cop resolt favorablement, permetrà als beneficiaris accedir a Espanya a la mateixa professió per a la qual està qualificat a l’Estat membres d’origen i exercir-la amb els mateixos drets que els nacionals espanyols. L’Ordre entrarà en vigor el dia següent de la seva publicació. Cal intuir, per tant, que no s’espera un “al·luvió” de sol·licituds  (a diferència d’altres sectors de serveis).

Font: Asociación española de lucha contra el fuego.

 

 

            2.-L’Ordre afecta a les següents professions de seguretat privada: vigilant de seguretat, escorta privat, vigilant d’explosius, cap de seguretat, director de seguretat, detectiu privat i guarda particular del camp (guarda de caça i guardapesca marítim).

 

            La resolució administrativa de reconeixement correspon al Director General de la Policia i de la Guàrdia Civil. Es preveu un termini de silenci administratiu positiu de quatre mesos.

 

 

            3.- El primer requisit per a obtenir el reconeixement  és, lògicament, l’acreditació d’un nivell de qualificació professional i preparació equivalent. Però existeixen altres. Per exemple, no tenir antecedents penals o no haver patit una sanció administrativa en matèria de seguretat (als darrers dos o quatre anys, segons siguin infraccions greus o molt greus: Tampoc s’admetria l’equiparació si la persona ha exercit funcions de control de les entitats, serveis o actuacions de seguretat privada com a membre de les Forces i Cossos de Seguretat als dos anys anteriors. S’exigiran, a més, coneixements de llengua castellana suficients per al normal desenvolupament de les seves funcions.

 

            Quan s’adverteixin diferències rellevants en la formació del sol·licitant respecte a les exigides a Espanya, es podrà exigir la superació –a partir de la seva elecció- de:

 

            -O bé un examen d’aptitud.

 

            -O bé  un període de pràctiques a un Centre acreditat.

 

            Cal afegir, a més, que els detectius privats han d’aprovar obligatòriament un prova d’aptitud sobre dret positiu espanyol.

 

      Per últim, hem de precisar que l’obtenció d’aquest reconeixement és independent de la llicència d’armes, que haurà de seguir el seu tràmit específic.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Seguretat pública i privada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.