L’obligació d’informar sobre el consum d’energia dels productes (i II)

 1.-Ja varem veure ahir l’extens camp cobert pel RD 1390/2011, que abraça els “productes relacionats amb l’energia”. No obstant, l’art. 2.3 exclou de la seva aplicació els següents:

      a) Los productos de segunda mano.

      b) Medios de transporte para personas o mercancías.

            c) La placa de datos de potencia o su equivalente colocada sobre dichos productos por motivos de seguridad.”

 

 

            2.-Les obligacions bàsiques del venedor estan constituïdes per la inclusió d’una etiqueta i una fitxa amb els consums d’energia elèctrica, d’altres formes d’energia i, en determinats casos, d’altres recursos essencials (art. 5). Això val tant per a productes destinats a la venda, al lloguer o al lloguer amb dret a compra i cobreix també qualsevol mitjà de venda a distància (amb referència expressa a internet).

            Òbviament, es prohibeixen les etiquetes  (i també les marques, símbols o inscripcions) que no acompleixin els requisits establerts al Decret o que indueixin a error o creïn confusió. Això ens planteja la qüestió del mecanisme de vigilància administrativa, que és aquí fonamental i que s’atribueix tant a l’Estat com a les Comunitats Autònomes.

 

 

            3.-Els sistemes de reacció davant l’incompliment del Decret són els clàssics del Dret espanyol i es descriuen a l’art. 10: requeriments proporcionats davant la detecció de les irregularitats i, en cas de persistència, fins i tot la limitació o prohibició d’introducció al mercat i la seva retirada. Amb independència de l’Administració que actuï, l’Institut Nacional del Consum ha d’informar a la Comissió Europea i als altres Estats membres de les mesures preses, indicant el motiu de les decisions. Aquesta precisió és especialment important en un sector on es poden produir resolucions que lesionin el lliure intercanvi de mercaderies al territori de la Unió Europea.

 

            Per últim, en matèria sancionadora s’aplica la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris  normativa de desenvolupament. Són infraccions molt greus:

 

      1.º Suministrar etiquetas o fichas con información falsa.

2.º Exhibir etiquetas o fichas con información falsa.

3.º Presentar documentación falsa o no presentar la documentación si es requerida por las autoridades.

4.º No exhibir las etiquetas del producto o la información correspondiente cuando la venta sea a distancia o cualesquiera otros medios que no permitan ver el producto expuesto al posible usuario final”.

 

            Cal recordar, però, que l’art. 282 del Codi Penal castiga els fabricantes o comerciantes que, en sus ofertas o publicidad de productos o servicios, hagan alegaciones falsas o manifiesten características inciertas sobre los mismos, de modo que puedan causar un perjuicio grave y manifiesto a los consumidores, sin perjuicio de la pena que corresponda aplicar por la comisión de otros delitos”.


Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Medi ambient. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.