El nou Fons de Garantia de Dipòsits de les Entitats de Crèdit (II). Patrimoni i administració.

 

            1.-El Patrimoni dels Fons de Garantia de Dipòsits en Caixes d’Estalvi, Establiments Bancaris i Cooperatives de Crèdit s’integra en el Fons de Garantia de Dipòsits amb efectes des de l’entrada en vigor del Decret-Llei 16/2011.

 

            El nou Fons se subroga en tots els drets i obligacions dels fons disolts.

 

 

      2.-El Fons es nodreix, en els termes que es defineixin reglamentàriamentcon aportaciones anuales de las entidades de crédito integradas en él, cuyo importe será de hasta un máximo del 2 por mil de los depósitos a los que se extiende su garantía, en función de la tipología de las entidades de crédito.” (art. 6.2).

 

En una situació deficitària, la Comissió Gestora –que governa el Fons- pot imposar derrames entre les entitats adherides.

 

 

Cal aferir que les sucursals d’entitats de crèdit estrangeres que operen a Espanya « se incorporarán al Fondo en los supuestos y forma que reglamentariamente se determinen” (art. 5.2).

 

3.-El Fons serà regit i administrat per una Comssió Gestora integrada per dotze membres:

 

      –Sis seran designats pel Banc d’Espanya.

 

      –Sis seran designats per les associacions representatives de les entitats de crèdit adherides. Cal precisar que es preveuen dos membres per a les associacions representatives de Bancs, dos per les caixes d’estalvi i dos per les cooperatives de crèdit (en aquest sentit, per tant, es prefereix l’ equilibri representatiu del sector a la correpsondència perfecta amb el volum dels operadors).

 

La duració del mandat dels membres de la Comissió Gestora serà de quatre anys renovables.  Entre les causes de cessament en el càrrec es preveu, a l’art. 7.4.c) :

 

«Separación acordada por la Comisión Gestora por incumplimiento grave de sus obligaciones, incapacidad permanente para el ejercicio de su función o falta sobrevenida de honorabilidad.”

 

Reunió dels representants de les principals entitats bancàries. Era l’any 1987 i el sector estava orgullós d’haver trampejats les crisis bancàries dels setanta, pròpies d’un sector encara no prou madur. Font: público.es

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Crisi econòmica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.