Notes per al dia després.

      1.-No és possible entendre els darrers cinquanta anys de la història d’Espanya sense la presència insistent i angoixosa  de la qüestió basca. Passa el mateix amb moltes institucions del Dret Públic espanyol: des de la instauració i definició competencial de l’Audiència Nacional fins a la redacció restrictiva i puntosa de la legislació de partits polítics, passant per la normativa antiterrorista, realment dura i diferenciada del procés criminal ordinari als anys vuitanta. El tema supurava fins i tot en assumptes molt més petits, com per exemple indicaven els debats parlamentaris sobre la legislació d’accés als documents administratius, on sempre apareixia l’ombra del seu efecte a les oficines situades a Euskadi.

 

      També caldria esmentar els diversos intents de negociació o la formulació d’alternatives a la vigent Constitució, que han fet replantejar moltíssims debats  jurídics.

 

 

      2.-En aquestes pàgines ens hi hem referit diverses vegades. Així, per exemple, en relació a la sentència del Tribunal Constitucional sobre la legalització de Bildu o a la promulgació i punts principals de la recent  Llei de Reconeixement i Protecció Integral de les Víctimes del terrorisme.

 

      3.-Aquest bloc va néixer a un seminari per a regidors i alcaldes. Per tant, sempre hem tingut en el punt de mira els assumptes locals. En aquest sentit, costa de trobar a la història recent d’Europa un exemple d’heroisme comparable als centenars de regidors i alcaldes que, en condicions terribles, han assumit els seu deures de representació. Alguns pagaren amb la pròpia vida.  

 

      Es parla ara desdenyosament –des de la ignorància- sobre “els polítics”. Però aquests homes i dones han format un gremi excepcional. Ja sé que ha hagut crims de major relleu però, quan parlem d’aquests temes, sempre em ve al cap Manuel Zamarreño, calderer en atur i regidor de Renteria. Va substituir un company i regidor assassinat. Era el següent de la llista i va decidir ocupar el lloc. Una bomba acabà amb la seva vida el 25 de juny del 1998.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Drets i llibertats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.