Publicada la Llei 37/2011, de 10 d’octubre, de mesures d’agilització processal. (II). Increment de quanties per a recórrer. Agilització del procediment abreujat amb evitació de la vista.

 

 

 

            1.-Pel que fa al contenciós-administratiu, i deixant de banda ara alguns petits matisos de tràmit i de competència dels Jutjats i Tribunals, cal assenyalar en primer lloc una ampliació del límit quantitatiu del procediment abreujat, que ara arriba fins als 30.000 euros.

 

 

            2.-També dins d’aquest procediment abreujat, destaca la possibilitat d’evitar la celebració de vista en els recursos en què no es demani la recepció a prova. Així es deriva del nou paràgraf tercer de l’apartat 3 de l’article 78:

 

  “No obstante, si el actor pide por otrosí en su demanda que el recurso se falle sin necesidad de recibimiento a prueba ni tampoco de vista, el Secretario judicial dará traslado de la misma a las partes demandadas para que la contesten en el plazo de veinte días, con el apercibimiento a que se refiere el apartado primero del artículo 54. Las partes demandadas podrán, dentro de los diez primeros días del plazo para contestar a la demanda, solicitar la celebración de la vista. En dicho caso el Secretario judicial citará a las partes al acto conforme a lo previsto en el párrafo anterior. En caso contrario, el Secretario judicial procederá de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 57, declarando concluso el pleito sin más trámite una vez contestada la demanda, salvo que el Juez haga uso de la facultad que le atribuye el artículo 61.»

 

            3.-El recurs ordinari d’apel·lació ja no és possible si la quantia és inferior a 30.000.- euros (però no s’alteren les excepcions ja establertes a la Llei).

 

            El recurs de cassació té ara un límit quantitatiu de 600.000.-euros , mantenint-se la redacció de l’art. 88.2.b) de la Llei, que afegia “excepto cuando se trate del procedimiento especial para la defensa de los derechos fundamentales, en cuyo caso procederá el recurso cualquiera que sea la cuantía del asunto litigioso”.

 

            Aquest nou topall va generar una certa polèmica parlamentària, ja que un sector de l’oposició el considerà excessiu. En certa manera, la crítica és lògica, però s’oblida –cosa que no planteja cap grup parlamentari- que potser caldria reflexionar sobre un possible retorn de les taxes judicials com a fórmula d’agilització del sistema (de fet, és impressionant la quantitat de temps perdut als Tribunals en minúcies o en plets sostinguts per litigants amb suficient poder econòmic per a iniciar i resistir tot el temps que calgui).

 

            Igualment, la cassació per a unificació de doctrina exigeix ara una quantia litigiosa superior a 30.000.- euros (art. 96.3).

 

 

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Contenciós-administratiu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.