Crònica de jurisprudència XIX: la lliure designació ja no és el que era. La valoració de la confiança professional (i II).

  

 

            1.-La Sentència del Jutjat del Contenciós es nodreix en gran part de la Sentència del Tribunal Suprem de 30 de setembre del2009. A aquesta última es planteja que:

 

            -També a la lliure designació han d’identificar-se clarament els mèrits que han estat considerat prioritaris.

 

            –“En el procedimiento de libre designación rigen también los principios de mérito y capacidad, pero, a diferencia del concurso, en que están tasados o predeterminados los que han de decidir el nombramiento, la Administración tiene reconocida una amplia libertad para decidir, a la vista de las singulares circunstancias existentes en el puesto de cuya provisión se trate, cuáles son los hechos y las condiciones que, desde la perspectiva de los intereses generales, resultan más idóneos o convenientes para el mejor desarrollo del puesto.”

 

            -Els nomenaments de lliure designació han de ser motivats. I això, no sols en virtut de l’establert a l’art. 54 de la LRJPAC, sinó també en compliment dels manaments continguts als arts. 9.3, 23 y 103.3 CE, afegint-se que “esto significa que la motivación deberá incluir también estos dos extremos: los concretos criterios de interés general elegidos como prioritarios para decidir el nombramiento; y cuáles son las cualidades o condiciones personales y profesionales que han sido consideradas en el funcionario nombrado para apreciar que aquellos criterios concurren en él en mayor medida que en el resto de los solicitantes”.

 

 

            2.-A partir d’aquí, el Jutge del Contenciós aprofundeix en la doctrina indicada, l’aplica al cas concret i extreu noves conseqüències. Aquestes són les seves idees més importants:

 

            -L’aplicació de l’art. 54 de la LRJPAC es justifica en la necessària motivació dels actes dictats en exercici de potestats discrecionals i dels actes que posen fi als procediment selectius i de concurrència competitiva. A més, el sistema de lliure designació afecta els llocs de treball de més complexitat i responsabilitat i, per tant, ha de concretar-se el procés de formació de voluntat de l’Administració.

 

            -No es nega que puguin concórrer la confiança política o personal, “pero la que nunca habrá de faltar es la profesional porque es al que representa la idoneidad de un funcionario para un puesto concreto”.

 

            -Els mèrits implicats en la lliure designació han de consignar-se, encara que no estiguin sotmesos a baremació.

 

            -En definitiva, cal explicar per què es tria un funcionari i no un altre. I no és possible fer això només en seu jurisdiccional o impugnatòria, sinó que cal fer-ho en el moment del nomenament.

 

 

            3.-En el cas enjudiciat, el jutjat va considerar que no havia existit prou motivació i que l’Ajuntament havia aplicat mecànicament la regla favorable al manteniment de qui ja venia exercint la plaça (encara que admet que la preparació i curriculum dels dos candidats els fan aptes per a cobrir el lloc).

 

            En conseqüència, ordena la retroacció de les actuacions amb revocació de la resolució impugnada (el nomenament). Això implica una nova sessió de la Comissió de Valoració i l’emissió d’un acta degudament motivada i raonada.

 

 

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Crònica de jurisprudència, Funció pública. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.