Les organitzacions no governamentals i els particulars experts també han de ser imparcials.

 

            1.-La recent Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública, és una norma que recull els principis generals en la matèria, articula la potestat de coordinació de l’Estat en aquest àmbit i preveu les mesures concretes d’intervenció i el règim sancionador. Un dels aspectes que més li preocupen és el dret d’informació als ciutadans, al qual dedica, entre d’altres, l’art. 10:

 

            Artículo 10. Información pública sobre riesgos para la salud de la población.

Sin perjuicio de las competencias que corresponden a otras autoridades públicas, las Administraciones sanitarias informarán sobre la presencia de riesgos específicos para la salud de la población. Esta información incluirá una valoración de su impacto en la salud, de las medidas que adopten las Administraciones sanitarias al respecto y de las recomendaciones para la población.”

 

 

            2.-Lògicament, no és fàcil lluitar contra la mentida. Déu sabia que no havia cinquanta homes justos a Sodoma. Ibsen es plantejava a través del seu doctor Stockmann –Un enemic del poble– si calia dir que les aigües de la població balneària estaven contaminades. La població va desobeir majoritàriament el consell de vacunar-se de la grip A i no va passar res (i resulta que la monja tenia raó).

 

            Omnis homo mendax. Per això va néixer el Dret. I, específicament, el Dret Administratiu.  I ara que la confiança en els mecanismes tradicionals –funció pública, autoritats d’elecció democràtica…- decau, traspassem les regles jurídiques tradicionals en el sector públic als simples particulars, amb l’esperança que ells es comportin com a homes neutrals i savis.

 

 

            3.-L’anterior reflexió és la que planteja el curiós art. 11 de la Llei citada, que es proposa la imposició a experts i organitzacions privats de la declaració de conflicte d’interessos (a més d’altres requisits):

 

            Artículo 11. Colaboración en salud pública e imparcialidad en las actuaciones sanitarias.

Las Administraciones sanitarias exigirán transparencia e imparcialidad a las organizaciones científicas y profesionales y a las personas expertas con quienes colaboren en las actuaciones de salud pública, incluidas las de formación e investigación, así como a las personas y organizaciones que reciban subvenciones o con las que celebren contratos, convenios, conciertos o cualquier clase de acuerdo.

A estos efectos, será pública la composición de los comités o grupos que evalúen acciones o realicen recomendaciones de salud pública, los procedimientos de selección, la declaración de intereses de los intervinientes, así como los dictámenes y documentos relevantes, salvo las limitaciones previstas por la normativa vigente.

Se desarrollarán reglamentariamente los requisitos para la declaración de conflicto de intereses por parte de los expertos y representantes de las organizaciones científicas y profesionales que compongan los comités o grupos que evalúen acciones o realicen recomendaciones de salud pública.”

 

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Funció pública, Serveis públics. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.