Crònica de jurisprudència XVIII: retracte amb tacte (i II).

            1.-Varem  veure ahir que el Tribunal Superior de Justícia va entendre que no era suficient afirmar que el terreny sotmès a retracte era una zona privilegiada per al linx. Es considerava que això era realment una motivació, però genèrica i indeterminada. Es tractava d’un informe escaso y parco en los datos que avalan las conclusiones a las que se llega”. Afegeix que aquest informe no contiene una exposición de conocimientos técnicos, artísticos o científicos, sino que se limita a afirmar la existencia de una flora y fauna determinada, y aún cuando ha de predicarse la presunción de veracidad de que gozan los informes emitidos por los servicios técnicos de la Administración, resulta absolutamente relevante a dichos efectos que se contengan en el informe los datos y elementos tenidos en cuenta sobre los que se apoye la fuerza de convicción que debe incorporarse”.

 

 

            2.-És a dir, no és suficient la introducció d’una relació de fauna d’interès a la zona i al·ludir a l’existència de flora mediterrània. Falten “explicaciones, datos, estudios, argumentos,…”. En aquest sentit, el Tribunal afirma que “lo que verdaderamente puede servir de soporte al acto que se justifica en un informe, no es la conclusión en sí, sino el proceso a través del cual se ha llegado a dicha conclusión”.

 

 

            3.-En definitiva, la ronda del linx havia de justificar-se de forma individual i amb censos concrets de població. Si no s’ha fet així, es considera que el retracte no està justificat i, per tant, procedeix l’anul·lació de la resolució que l’imposa.

 

            És a dir, aquesta potestat de retracte no pot basar-se en una mera opinió i només pot exercir-se “en base a unos fundamentos y finalidades concretas, lo que exige que se justifique de forma real y seria su concurrencia a efectos de poder ejercitar el derecho”.

 

            Per tant, el retracte legal administratiu no és una potestat que pugui brandir-se quan es donin els requisits temporals i de situació de l’objecte (amb prèvia venda), sinó que –encara que acompleixi aquestes condicions inicials- cal justificar de forma seriosa per què és necessària aquesta individualitzada transmissió forçosa de la propietat en favor de l’Administració.

 

 

Parc Natural de Doñana.

Font: guía del visitante. Junta de Andalucía.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Crònica de jurisprudència, Medi ambient, Procediment administratiu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.