Llei de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme (i II): proteccions complementàries.

            1.-Les lleis precedents de protecció de les víctimes del terrorisme procuraven principalment una protecció econòmica discrecional i graciosa de l’Estat, ja que no es considerava una hipòtesi de responsabilitat civil. La Llei actual també vol cobrir aquest objectiu – i de forma més generosa- però, a més, és una Llei impregnada de més càrrega ideològica i que busca una tutela més àmplia.

 

            Aquesta voluntat de salvaguarda extensiva es manifesta, per exemple, en la potestat assignada al Ministeri de l’Interior per a concedir ajudes extraordinàries “para paliar situaciones de necesidad personal o familiar plena o insuficientemente cubiertas” . Aquests auxilis són compatibles amb els ajuts ordinaris previstos a la Llei (art. 36).

 

            A més, s’apunten socors específics en matèria d’accés a l’habitatge públic, beques, adquisició de la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa, etc.

 

 

            2.-L’art. 43 de la Llei considera il·lícita la publicitat “que utilice la imagen de las víctimas con carácter despreciativo, vejatorio o sensacionalista o con –animo lucrativo”. A més, atorga a les víctimes i als seus familiars la legitimació per a exercir les accions de cessament i rectificació d’aquesta publicitat. Estem davant un tema de gran relleu social i jurídic, que fins ara es canalitzava a través del dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge i que ara pot gaudir d’una acció diferent (en principi, acumulable a la precitada).

 

            A més, l’art. 47.1 preveu que les Administracions Públiques promoguin acords d’autorregulació amb mecanismes de control preventiu (en aquest sentit, és interessant el codi de conducta nord-americà, que es va posar de manifest l’11 de setembre del 2001: abunden les imatges colpidores, però van ser sistemàticament velades les fotografies de les víctimes).

 

 

            3.-A més dels reconeixements i condecoracions –ja previstos a la normativa espanyola, però ara afinats-, la Llei regula el principi de mínima lesivitat en la participació en el procés (art. 49) i d’informació especialitzada, concretada fins i tot en la instauració d’una Oficina d’Informació i Assistència a les Víctimes del Terrorisme dins l’Audiència Nacional.

Atemptat a la caserna de Vic, agost del 1991.

Foto: Pere Tordera. Font: El país.com

Es pot llegir un interessant comentari de la fotografia als Diarios de Arcadi Espada de 31 de maig del 2011.

Ataque a la casa cuartel de Vic, en 1991
 

 

 

  

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Drets i llibertats, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.