L’empresa que descargolava les ruletes…

            1.-La recerca de sistemes objectius d’inspecció, verificació i certificació –diferenciats de la vigilància administrativa- és un dels reptes principals del Dret Públic en els darrers vint anys.  En alguns casos, amb enorme ressonància política i econòmica (per exemple, les ja populars agències particulars d’avaluació de solvència i riscos al sector bancari). En altres, amb una incidència quotidiana que ja forma part de la rutina (per exemple, les entitats certificadores de la seguretat dels ascensors).

 

            El BOE del 24 de setembre ens proporcionava un darrer exemple: l’Ordre Ministerial per la qual s’estableixen els requisits i el procediment de designació d’entitats independents que realitzin les certificacions i d’avaluació del software de jocs i de seguretat d’operadors de jocs. Com és fàcil intuir, recau sobre aquests operadors una greu missió: determinar si “la Banca” (l’operador) enganya.

 

 

            2.-Les sol·licituds de designació són resoltes per la Comissió Nacional del Joc, després de verificar l’acompliment dels requisits indicats a la mateixa ordre ministerial. Cal precisar que es preveu un termini de 6 mesos per a dictar resolució, amb eficàcia positiva del silenci.

 

            L’autorització atorga el títol d’Entitat de Certificació.

 

 

            3.-Els requisits imposats recorden les velles exigències que caracteritzaven l’Administració Pública i els seus funcionaris:

 

            –Capacitat jurídica,professional, tècnica i financera. En aquest sentit, es demana que el personal que actuï tingui –a títol individual- determinades certificacions internacionals per a examinar sistemes tècnics (CISA, SSCP, etc.).

 

      Independencia e imparcialidad respecto de los operadores de juego, no pudiendo encontrarse sometido a situaciones de conflicto de intereses que afecten al resultado de la labor de evaluación y certificación.”

 

      –Confidencialitat respecte a l’avaluació i els seus resultats.

 

Cal afegir que aquestes entitats tenen una específica obligació de denúncia, ja que han de “poner en conocimiento del organismo administrativo competente cualquier hecho que pretenda influir en la modificación de los resultados de la evaluación realizada, independientemente de su origen”.

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Procediment administratiu, Seguretat pública i privada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.