Una divisió de poders low cost: l’obligació d’abstenció en els Jutges i Magistrats que deixen la carrera política.

 

            1.-La divisió de poders té a Espanya, des de fa temps, un defecte grosser: els jutges i magistrats tenen dret a presentar-se com a candidats en eleccions per a accedir a càrrecs públics representatius al Parlament Europeu, al Congrés dels Diputats, Senat, Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes o Corporacions Locals. A més, poden ser nomenats per a càrrec polític o de confiança.

 

            Fins aquí, res a dir. La contradicció apareix quan aquestes persones –en serveis especials o en excedència voluntària respecte a la seva funció judicial- decideixen reingressar al servei actiu: poden fer-ho sense limitacions.

 

 

            2.-En aquesta situació, crec que seria millor la vella regla catòlica: el capellà no pot casar-se. Si l’amor li ha guanyat la partida, ha de deixar de ser capellà. Si el jutge s’ha enamorat del parlament o de la vara governamental, ha de plegar el ram i renunciar a la carrera judicial.

 

            És fàcil imaginar l’estropell que pot causar un magistrat de l’Audiència Nacional que seu al Congrés un parell d’anys, és nomenat després ministre o director general i torna finalment a l’Audiència Nacional, amb la sana intenció –potser- de fer justícia però sense oblidar els que li van promoure una moció de censura, els diputats que el van insultar en aquella sessió de control i el president del partit que no el va incloure a la candidatura (els més vells recordaran casos flagrants, per cert). No: la política i la magistratura no han de caminar de bracet.

 

 

            3.-La regulació és tan lamentable que la darrera sessió del Congrés en aquesta legislatura va aprovar la modificació de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial, per a que, en aquests casos (o fins i tot en la mera presentació com a candidats a les eleccions) els jutges i magistrats, els membres de la Carrera Fiscal i els del Cos de Secretaris Judicials, un cop reingressin a la Carrera corresponent, “deberán de abstenerse de conocer de los asuntos concretos vinculados con su actividad política”.

 

            Doncs encara gràcies! Però la xacra institucional persisteix.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Contenciós-administratiu, Funció pública, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una divisió de poders low cost: l’obligació d’abstenció en els Jutges i Magistrats que deixen la carrera política.

  1. Ismael Gutiérrez diu:

    “Ellos se lo guisan, ellos se lo comen”. Espanya acavarà més Berlusconitzada que la pròpia Italia, si seguim amb aquest ritme…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.