Crònica de jurisprudència XVII: la solitud de l’home que volia treballar.

            1.-Interessant sentència de 27 de juny del 2011 del Jutjat del Contenciós núm. 9 de Sevilla i seleccionada avui mateix pel repertori La Ley  (98595/2011).

 

            El supòsit és fàcil de descriure: un funcionari que pertany al cos de tècnic general sol·licita a l’Ajuntament al qual serveix una certificació sobre el lloc que ocupa i la seva posició en la plantilla i en la relació de llocs de treball. ( a més de les retribucions que se li assignen).

 

            A més, es constata que:

 

            -El recurrent percebia les retribucions de Tècnic d’Administració General (Cap del servei de Secretaria).

            -No obstant, no desenvolupava cap funció.

 

 

            2.-Estem davant d’un cas que podríem qualificar de mobbing passiu.

 

            El Jutge consigna la vulneració de l’art. 14.b) de l’Estatut Bàsic de l’Ocupació Pública, que disposa que els empleats públics tenen dret al desenvolupament objectiu de les funcions o tasques pròpies de la seva condició professional, d’acord amb la progressió obtinguda en la seva carrera professional.

 

            Es pot intuir que els problemes derivaven de l’exercici per part d’aquest funcionari del lloc de Secretari d’Ajuntament fins l’any 2007 (se suposa que com a Secretari habilitat). Un cop deixa aquest càrrec, comença l’infern descrit pel Jutjat i que vulnera el seu dret al càrrec:

 

            –Ausencia de funciones y responsabilidad y de falta de personal colaborador y de medios con los que compartir y realizar la tarea día a día”.

 

            -La situació “genera desaliento y puede llegar a producir consecuencias negativas en la salud del funcionario por una sensación de vacío y desmoronamiento moral al encontrarse aislado y sin funciones”.

 

            -A més, “resulta insólito en una situación de crisis económica como la actual que se pueda prescindir del trabajo de un funcionario público con experiencia y a la vez retribuir el mismo”. De fet, en quatre anys només va emetre un informe jurídic.

 

 

            3.-El Jutjat admet, òbviament, l’àmbit de la potestat d’autoorganització (que permet fixar les funcions assignades a cada empleat). No obstant, condemna l’Ajuntament a expedir el certificat sol·licitat i que se proceda a la asignación y desempeño de funciones.

 

            És fàcil sospitar l’enrariment del clima de treball en aquest Ajuntament i, per tant, no serà senzilla l’execució de sentència. No obstant, no estem en una situació tan estranya, ja que certes circumstàncies de la vida administrativa poden desembocar en aquesta gestió de personal tan defectuosa. Per exemple, canvis d’autoritats polítiques després d´eleccions, actuació irreprotxable del funcionari públic regida pel respecte a la legalitat –agradi o no agradi-, etc.).

 

Foto:IKEA

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Crònica de jurisprudència, Funció pública. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.