Canvis en la pensió de jubilació i en altres aspectes del nostre futur (i II).

   

            1.-A més dels aspectes relatius a la pensió de jubilació, la Llei 27/2011 s’ha referit a altres temes interessants. En primer lloc, la Disposició addicional setena autoritza el Govern per a crear l’Agència Estatal de l’Administració de la Seguretat Social (que, com el seu nom indica, tindrà naturalesa d’agència estatal de les regulades a la Llei 28/2006, de 18 de juliol).

 

            La seva constitució i entrada en funcionament es produirà amb l’aprovació del seu Estatut per Reial Decret.

 

            A aquesta nova Agència s’integraran:

 

            -L’Institut Nacional de la Seguretat Social.

 

            -L’Institut Social de la Marina (pel que fa  a les funcions de Seguretat Social).

 

            -La Tresoreria General de la Seguretat Social.

            -La Gerència d’Informàtica de la Seguretat Social.

 

            -El Servei Jurídic de l’Administració de la Seguretat Social.

 

 

            2.-Aquesta nova Agència, però, no s’encarregarà de les prestacions i subsidis per desocupació ni dels serveis socials del sistema de la Seguretat Social. Tampoc s’estendrà la seva actuació a l’assistència sanitària de la Seguretat Social (com a regla general).

 

            Avisem que també es mantenen apart les entitats que gestionen els règims especials de seguretat social de:

 

            -Funcionaris Civils de l’Estat.

            -Forces Armades.

            -Funcionaris al servei de l’Administració de Justícia.

 

 

            3.-Crida l’atenció l’ “aportació econòmica al Tresor Públic” [sic] que han de fer les empreses que realitzin acomiadaments col·lectius que incloguin treballadors de cinquanta o més anys d’edat.

 

            Es tracta d’una quantitat que s’ha de fixar reglamentàriament i que només s’exigirà quan l’empresa hagi tingut beneficis en els dos exercicis econòmics precedents.

 

            Es tracta d’una quantitat que no encaixa en la noció de tribut (ni és impost, ni és taxa ni és contribució especial), però que tampoc es pot qualificar com a cotització (de fet, es preveu que aquests diners puguin generar crèdits per a polítiques actives d’ocupació i, per tant, no serien destinats a cobrir prestacions).

 

            Si s’arriba a desenvolupar, prendrà aviat el nom col·loquial d’”impost revolucionari”  (és una hipòtesi).

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Ens institucionals, Funció pública, Organització administrativa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.