Universitat i rellançament econòmic.

       1.-Ha començat de fet la campanya electoral i ja se senten les primeres al·lusions a la universitat i al sistema educatiu en general. Aquesta vegada, però, orientades al seu paper en la reactivació.

 

       Escolto a la ràdio que un dirigent proposa valorar més les patents que les publicacions dels professors. Bé, es tracta, en certa manera, del vell debat entre investigació bàsica i investigació aplicada, amb l’afegit de que, aquest any, cal que la recerca aplicada tingui una traducció econòmica veloç.

 

 

       2.-No seré jo qui negui la utilitat de l’ensenyament per al progrés econòmic i social. Tot serà molt més fàcil si es cultiven les facultats que les aules teòricament haurien de proporcionar: bona escriptura, precisió verbal, domini de la història i del vocabulari de la matèria elegida, idiomes, etc.

 

       Però la selva econòmica necessita, principalment, uns animals que només de quan en quan s’acosten pel campus (algunes tardes, d’amagat, he vist passar algun d’aquests felins entre la malesa). Es tracta d’autèntics lleons que és molt difícil criar en captivitat (aguanten un temps, però al final salten la tanca i surten de la gàbia). L´únic que pot fer la universitat és estudiar i assenyalar les característiques que han de tenir els immensos parcs naturals on poden reproduir-se amb més llibertat (és a dir, indagar les bases sociològiques, les regles de comptabilitat, el marc legal…).

 

 

       3.-Gràcies al professor de teoria econòmica Ramon Tremosa vaig conèixer fa temps un paràgraf magnífic de Ludwig Von Mises, corresponent a la seva obra L’acció humana (1949). Us deixo aquí la versió catalana:

 

       Per triomfar en els negocis no fa falta cap títol acadèmic. Les facultats preparen gent subalterna per desenvolupar funcions rutinàries i no produeixen empresaris. La capacitat d’anàlisi, de judici i de previsió, així com l’energia que la funció empresarial exigeix, no s’aconsegueixen a les aules. Alguns grans empresaris són jutjats a la llum d’erudits cànons acadèmics, que a voltes els titllen de persones incultes. Ser poc refinades, però, no impedeix a aquestes persones d’acomplir puntualment la seva específica funció social: acomodar la producció a la demanda més urgent. Potser per això els consumidors els atorguen el govern del món dels negocis.”

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Crisi econòmica, Universitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.