Creació de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (I)

            1.-La disposició addicional quarta de la Llei catalana 7/2011, de mesures fiscals i financeres, ha creat l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya.  Aquest òrgan “té naturalesa d’òrgan administratiu especialitzat que actua amb plena independència funcional en l’exercici de les seves competències” (núm. 1 de la indicada Disposició Addicional).

 

            L’òrgan té la competència per a resoldre els diferents recursos, les sol·licituds d’adopció de mesures provisionals i les qüestions de nul·litat previstes a la Llei de l’Estat 30/2007, del 30 d’octubre, de contractes del sector públic (així com a la Llei 31/2007, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals).

 

 

            2.- El seu àmbit subjectiu d’actuació inclou:

 

            -L’Administració de la Generalitat i les entitats i organismes que formen part del seu sector públic i que tenen la consideració de poders adjudicadors.

 

            -Les administracions locals integrades en el territori català, incloent les entitats i els organismes locals que tenen la consideració de poders adjudicadors.

 

                        Cal precisar que els municipis de més de cinquanta mil habitants del territori de Catalunya poden crear un òrgan propi amb competència per a per a resoldre els recursos de llur àmbit local i sector públic.

 

            -El Parlament de Catalunya i les institucions i entitats que en depenen i també les altres institucions i entitats de la Generalitat creades per l’Estatut d’Autonomia poden atribuir la competència per a resoldre els recursos i les reclamacions a l’Òrgan Administratiu del Recursos Contractuals de Catalunya si formalitzen el pertinent conveni.

 

 

            3.- Lògicament, el punt de partida és que es tracta d’un òrgan que actua amb plena independència i que no s’integra en l’estructura jeràrquica de l’Administració (números 5, 6 i 7 de la disposició addicional quarta).  Estem davant d’un dels supòsits que la doctrina anomena de “jerarquia afeblida” . Així, en el precitat número 7 s’indica que tampoc rep instruccions de cap tipus dels òrgans de les administracions afectades.

 

            Examinarem demà la concreta opció organitzativa desenvolupada per la Generalitat.

***

 

 

 

 

 

 

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Contractació administrativa, Organització administrativa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.