Alienació de béns immobles o drets reals desafectats a través de concurs públic (normativa catalana). (I)

 

 

 

 

            1.- La venda de béns públics (prèviament desafectats) és, en principi, una de les dreceres per a escapar del dèficit i generar crèdits pressupostaris. La història ens subministra diversos exemples, però caldrà veure com es posa en marxa aquesta política de deixar anar llast (ja que, per exemple, el valor dels béns immobles tendeix a la baixa).

 

            En aquest sentit, és interessant la modificació de les formes d’alienació de béns immobles o drets reals que ha efectuat la recent Llei catalana de mesures fiscals i financeres (aquesta norma altera la redacció fins ara vigent de l’art. 18 de la Llei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya).

 

            En realitat, es tracta d’un discret acostament a les fórmules que ja emprava la Llei estatal 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques.

 

 

            2.- El nou art. 18.2 del Text Refòs de la Llei de Patrimoni de la Generalitat  (aprovada per Decret Legislatiu 1/2002) queda redactat així:

 

.

 

            ““2. L’alienació de béns immobles o drets reals es pot fer per subhasta o per concurs públic o, si el Govern ho acorda, per adjudicació directa, d’acord amb l’apartat 5.

            ”El procediment ordinari per a l’alienació és la subhasta. Només s’utilitza el concurs en els supòsits i amb les formalitats que s’estableixin per reglament, i l’adjudicació recau en el licitador que en conjunt fa la proposició més avantatjosa.

            ”Mentre no es produeixi el desenvolupament normatiu, el procediment del concurs es regeix pel que estableix la normativa patrimonial sobre l’adquisició de béns immobles.

            ”Les alienacions de béns immobles es poden formalitzar en document administratiu, que és títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat, quan l’adquirent és una altra administració pública, organisme o entitat vinculada.”

 

            3.-La principal novetat rau en l’habilitació de la utilització del concurs com a fórmula per a l’alienació d’immobles.

 

            Al respecte, cal dir que, des de fa uns anys, ja es va trencant la regla general d’ús de la subhasta en aquests casos. De fet, l’art. 137.2 de la Llei estatal de Patrimoni de les Administracions Públiques és inequívoc: “el procedimiento ordinario para la enajenación de inmuebles será el concurso”. Meditarem demà sobre les conseqüències d’aquesta orientació.

           

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Domini públic, Dret Urbanístic i Edificació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.