Capritxós benefici fiscal dins de l’IVA.

 

 

            1.-Un dels punts febles dels actuals estats socials europeus és la seva excessiva pressió fiscal. Però encara pitjor és, potser, la pèrdua del caràcter sistemàtic de les normes tributàries. Especialment distorsionant és el joc dels beneficis fiscals, sovint imprevistos i capritxosos, que alteren completament els lloables objectius inicials de justícia tributària.

 

.

 

            Un exemple d’aquestes arbitrarietats està constituït per una disposició transitòria quarta amagada dins el recent “Real Decreto-ley 9/2011, de 19 de agosto, de medidas para la mejora de la calidad y cohesión del sistema nacional de salud, de contribución a la consolidación fiscal, y de elevación del importe máximo de los avales del Estado para 2011”. El seu text és el següent: 

 

.

 

 

            Disposición transitoria cuarta. Tipo impositivo aplicable del Impuesto sobre el Valor Añadido a las entregas de viviendas.

Con efectos desde la entrada en vigor de este Real Decreto-ley y vigencia exclusivamente hasta el 31 de diciembre de 2011, se aplicará el tipo reducido del 4 por ciento del Impuesto sobre el Valor Añadido a las entregas de bienes a las que se refiere el número 7.º del apartado uno.1, del artículo 91 de la Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido.”

 

 

Cal recordar que el tipus habitual vigent és del 8%.

 

 

            2.-Són moltes les preguntes que se’ns acudeixen. En primer lloc, per què només quatre mesos?  Té relació amb el calendari electoral? Es tracta d’una compensació al sector bancari –gran posseïdor de pisos en aquest moment- per la limitació de guanys que pot implicar l’aplicació del Reial Decret-Llei 8/2011, d’u de juliol, “de medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraídas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa”, que ja havíem comentat aquí?

 

 

            3.- La única justificació que dóna l’Exposició de Motius és la següent:

 

      “Se trata de una medida de política fiscal que incide sobre una situación concreta y que persigue obtener efectos sensibles durante el período sobre el que desplegará su vigencia, sin vocación de afectar con carácter permanente la estructura de tipos impositivos del Impuesto sobre el Valor Añadido.”

 

És a dir, ni s’explica el per què ni, posats a fer, ningú no sap per què no es pot estendre a altres productors de béns i serveis que tinguin estocs acumulats (si el que es vol és incidir en aquest aspecte, que tampoc es diu expressament). Fins i tot, per què no aplicar-la a béns i serveis directament lligats al sector de la construcció i que també estan patint durament la crisi  (per exemple, mobiliari, electrodomèstics, aixovar domèstic, electricistes…)? També en aquest cas seria potser criticable però, almenys, tindria alguna llunyana orientació d’interès general i no l’aparent intenció d’ajudar uns prestamistes que, de manera natural i a causa dels impagaments, poden generar estocs dins del seu negoci.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Dret Tributari, Dret Urbanístic i Edificació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.