Mecenatge indirecte de la investigació alimentària.

 

     1.-La publicitat sobre els aliments ha de respectar una àmplia normativa. En concret, la Llei de Competència Deslleial, la Llei General de Publicitat, la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i la legislació estatal i autonòmica de comunicació audiovisual. A més, cal ressenyar el Reglament comunitari 1924/2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables dels aliments.

 

La recent Llei estatal 17/2011 de seguretat alimentària i nutrició manté aquest requeriments, però introdueix noves i rellevants regles, que imposaran un canvi en la presentació habitual de molts productes.

 

 

     2.-En primer lloc, es prohibeix, tant a la publicitat com a la promoció directa o indirecta d’aliments (art. 44.3):

 

   a) La aportación de testimonios de profesionales sanitarios o científicos, reales o ficticios, o de pacientes reales o supuestos, como medio de inducción al consumo, así como la sugerencia de un aval sanitario o científico.

b) La promoción del consumo de alimentos con el fin de sustituir el régimen de alimentación o nutrición comunes, especialmente en los casos de maternidad, lactancia, infancia o tercera edad.

c) La referencia a su uso en centros sanitarios o a su distribución a través de oficinas de farmacia.”

 

 

.

 

     No obstant, curiosament, l’art.44.4 introdueix una excepció que, a la pràctica, funcionarà com a mecenatge indirecte (atenció, companys d’instituts universitaris i altres establiments similars):

 

   4. Solo se permitirá la utilización de avales de asociaciones, corporaciones, fundaciones o instituciones, relacionadas con la salud y la nutrición en la publicidad o promoción directa o indirecta de alimentos, cuando:

a) Se trate de organizaciones sin ánimo de lucro.

b) Se comprometan, por escrito, a utilizar los recursos económicos, obtenidos con esta colaboración en actividades que favorezcan la salud, a través de la investigación, desarrollo y divulgación especializada en el ámbito de la nutrición y la salud.”

 

 

 

 

     3.-Per últim, la Llei promou la coneguda regulació voluntària o autorregulació dels operadors econòmics i dels professionals de la de la publicitat (art. 46). No obstant, anuncia la regulació substitutiva per reglament si, en el temps d’un any, no s’han adoptat codis de conducta publicitària per a la protecció de la infància i de la joventut en aquest camp.

 

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Foment i subvencions, Medi ambient. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.