Publicada la Llei estatal de seguretat alimentària i nutrició (i III)

 

            1.- Els dies anteriors hem examinat  els principis de la Llei 17/2011, que apareixen majoritàriament al Capítol preliminar. Per a entendre la sistemàtica de la Llei, transcriurem ara l’esquema dels capítols de la Llei:

 

.

 

            -Capítol I: Mesures de prevenció i seguretat dels aliments i pinsos. Es dedica principalment al control previ que han de fer els operadors econòmics, que es combina amb la informació dels riscos detectats a les autoritats competents.

 

.

            -Capítol II: garanties de seguretat en el comerç exterior d’aliments i pinsos. Es regula la inspecció en frontera i altres inspeccions complementàries sobre aliments importats o per a exportar.

 

.

 

            -Capítol III: control oficial i coordinació administrativa . Es destina principalment a la regulació del “Plan Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentaria”, a les mesures d’emergència i a la coordinació dels controls comunitaris.

 

.

 

            -Capítol IV: instruments de seguretat alimentària (registres i coordinació d’alertes).

 

.

 

            -Capítol V: avaluació de riscos, riscos emergents i cooperació científico-tècnica.

 

.

 

            -Capítol VI: laboratoris (amb importants nocions com els laboratoris nacionals de referència  i els laboratoris designats per a realitzar anàlisis de control oficial).

 

.

 

            -Capítol VII: alimentació saludable, activitat física i prevenció de l’obesitat. És aquí on s’incorporen algunes regles que volen orientar les pràctiques de nutrició en els administrats. No es tracta de simple criteris de vigilància o programes pro futuro, sinó que s’imposen algunes obligacions concretes. Per exemple, el polèmic art. 40.6, que precisa que:

 

.

 

            “6. En las escuelas infantiles y en los centros escolares no se permitirá la venta de alimentos con un alto contenido en ácidos grasos saturados, ácidos grasos trans, sal y azúcares. Estos contenidos se establecerán reglamentariamente.”

 

.

 

            –Capítol VIII:  publicitat dels aliments. Estableix prescripcions addicionals respecte a la Llei de Competència deslleial, a la Llei General de Publicitat i a la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.

 

.

 

            -Capítol IX: potestat sancionadora. A més del règim sancionador habitual, s’estableixen com a possibles mesures accessòries la retirada d ela mercaderia i la publicitat de determinades sancions.

 

            -Capítol X: taxes pels serveis prestats per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i per controls oficials de les importacions de determinats pinsos i aliments d’origen no animal.

 

 

            2.-Cal tenir en compte que, mentre no s’estableixin procediments específics en matèria d’inspecció, s’aplicarà el RD 1945/1983, de 22 de juny, pel qual es regulen les infraccions i sancions en matèria de defensa del consumidor i de la producció agroalimentària (disposició transitòria única).

 

 

            3.-Per últim, hem de recordar que el primer incís de l’art. 23 de la llei disposa que “las Administraciones Públicas que, en el ejercicio de sus competencias, incumplieran lo dispuesto en esta ley o en el Derecho comunitario afectado, dando lugar a que el Reino de España sea sancionado por las instituciones europeas, asumirán, en la parte que les sea imputable, las responsabilidades que de tal incumplimiento se hubieran derivado”.

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Medi ambient, Procediment administratiu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.