“¡Y aún dicen que el pescado es caro!” *

 *Nom del conegut quadre de Sorolla, al·lusiu als perills de la mar.

.

Aún dicen que el pescado es caro. Sorolla

.

 

    1.-En altres ocasions, ens hem preocupat dins d’aquest bloc dels problemes de seguretat que pateixen els vaixells sota pavelló espanyol en determinades zones amb pirateria abundant i, especialment, a l’Oceà Índic. El BOE va registrar diverses mesures normatives per a fer front a aquest delicat repte. El darrer exemple és el “Real Decreto 803/2011, de 10 de junio, por el que se regula la concesión directa de subvenciones para la contratación de seguridad privada a bordo en los buques atunreos congeladores que actualente operan en el Océano Índico” (publicat al BOE de 2 de juliol).

 

   A més dels aspectes humans i econòmics, es tracta d’un tema de gran relleu als mitjans de comunicació. Dins la malaltissa necessitat de “produir notícies” pròpia del món que vivim, un atac de pirates en ple segle XXI és un regal del cel: ja imaginem un abordatge, el segrest posterior a punta de kalashnikovs, les entrevistes de la premsa rosa i groga amb les famílies, la negociació del rescat amb malfactors experimentats de papers repartits entre rostres terribles i elegants gestors de comptes a Suïssa, l’oposició demanant explicacions sobre el pagament (com si això fos comprar un vestit al mercat de Calaf!)…I, sobretot, la imatge mítica del pirata i l’instint fabulador de tots els éssers humans.

 

 

    2.-El Decret ja va tenir un precedent l’any 2010 i té algunes particularitats jurídiques remarcables. En primer lloc, cal aclarir que es tracta d’una subvenció públicade carácter excepcional para el desarrollo de acciones que contribuyan a aumentar la seguridad de los tripulantes de la flota española de atuneros congeladores, que actualmente faenan en el Océano Índico, a través de la contratación de servicios de seguridad privada a bordo”.

 

  Ara bé, es tracta d’un cas de concessió directa, per “raons d’interès públic i social”, limitada a 17 vaixells que són, justament, els que integren la flota espanyola de tonyinaires a l´Índic. L’art. 5 concreta el nom de les embarcacions. Apareix, en primer lloc, l’Alakrana –un vell conegut de diaris i televisions- i altres vaixells majoritàriament de l’acreditada flota pesquera basca (Campo Libre Alai, Elai Alai, Izrdia, Playa de Aritzatxu, Txori Argi, Txori Gorri, Archanda, Tarasca, etc.).

 —

 

       3.- La subvenció té un límit màxim del 25% del cost total dels serveis contractats i un topall quantitatiu de 95.000 € (amb percentatges i quantitats més generosos quan es tracta de naus radicades als ports de Ceuta i Melilla).

 

    Els beneficiaris de la subvenció han d’acomplir les disposicions de la política pesquera comunitària i, especialment, respectar la normativa sobre pesca il·legal, no declarada o no reglamentada.

.

   Una singularitat de la subvenció atorgada és l’exigència de que, un cop concedida, el beneficiari ha de posar en marxa un procés selectiu mínim, regit pels principis d’eficàcia i economia i concretat en la sol·licitud de –com a mínim- tres ofertes de proveïdors (amb algunes excepcions, però).

.

    Per últim, cal dir que el preàmbul fa un balanç positiu dels ajuts atorgats l’any passat, ja que “la eficacia de esta medida ha quedado patente al impedirse durante los últimos meses las acciones de piratería mediante la disuasión ejercida por la seguridad privada a bordo”.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Seguretat pública i privada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.