Notaris i Registradors de la Propietat, més aliats que mai de la disciplina urbanística (i II).

 

 

 

   1.-El nou art. 51 de la Llei estatal del Sòl, relatiu als actes urbanístics inscribibles al Registre de la Propietat, ha afegit un nou paràgraf, que apareix om a segon incís de l’art. 51.1.c). En síntesi, la regulació és la següent:

 

             -És inscribible en el Registre de la Propietat la incoació d’expedient sobre disciplina urbanística o d’apressament administratiu per a garantir l’acompliment de les sancions imposades.

 

              -La novetat rau en que “en todo caso, la incoación de expedientes de disciplina urbanística que afecten a actuaciones por virtud de las cuales se lleve a cabo la creación de nuevas fincas registrales por vía de parcelación, reparcelación en cualquiera de sus modalidades, declaración de obra nueva o constitución de régimen de propiedad horizontal, la Administración estará obligada a acordar la práctica de en el Registro de la Propiedad de la anotación preventiva”.

 

           Volem subratllar especialment que es tracta d’una resolució obligatòria per a l’Administració (sense perjudici, és clar, de les potestats de qualificació del Registrador).

 

 

      2.-Aquesta anotació preventiva es practicarà sobre la finca a la qual recau el corresponent expedient.

 

Aquesta anotació caducarà als quatre anys i podrà ser prorrogada a instància de l’òrgan urbanístic actuant.

 

 

       3.- La principal novetat introduïda per la nova redacció de la Llei del Sòl és que l’omissió de la descrita anotació preventiva d’incoació d’expedient disciplinari “dará lugar a la responsabilidad de la Administración competente en el caso de que se produzcan perjuicios económicos al adquierente de buena fe de la finca afectada por el expediente” (segon incís de l’art. 51.2). I el precepte encara rebla que “en tal caso, la citada Administración deberá indemnizar al adquirente de buena fe los daños y perjuicios causados”.

 

            Caldrà veure com s’aplica aquesta previsió, però estem davant una regla important en matèria de responsabilitat administrativa.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Dret Urbanístic i Edificació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.