Imatges del Dret X: l’individualisme radical de Howard Roark davant del Tribunal

    [ATENCIÓ: AQUEST ÉS EL DARRER ARTICLE ABANS DE VACANCES. TORNEM L’11 D’AGOST. BONES VACANCES]       

 

            1.-Normalment, es pren com a base dels corrents neoliberals dels anys setanta i vuitanta del segle passat el nom de l’economista Milton Friedmann. No obstant, el moviment de reducció de l’Estat i expansió de la societat civil o del mercat té altres noms amb més matisos. Per exemple, Ayn Rand.

 

 

            2.-Ayn Rand(1905-1982) és una pensadora poc coneguda a Espanya, encara que alguns cercles liberals comencen a fer-se ressò. La seva teoria, denominada objectivisme, es basa en un individualisme radical, que només s’autolimita en cas de contracte lliurement acceptat i delimitat. El seu pensament –autodenominat “objectivisme”- va ser polèmic als Estats Units, ja que planteja també un ateisme sense concessions. No obstant, la seva influència ha estat considerable i fins i tot Alan Greenspan, l’anterior president de la Reserva Federal Nord-americana durant els anys 1987-2006,  estava dins del cercle selecte dels seus seguidors i amics (cosa que, per cert, generà tensions dins del col·lectiu sobre la recta interpretació del laissez-faire capitalista).

 

—        

 

            3.-El fragment que proposem avui és una escena del film “The fountainhead (traduït a la versió en castellà com “El manantial). És una pel·lícula basada en la novel·la d’Ayn Rand del mateix nom. En efecte, a Rand li agradava expressar el seu pensament en novel·les o guions cinematogràfics.

.

 

            L’arquitecte Howard Roark és acusat de la destrucció d’uns edificis que ell mateix havia projectat. La seva defensa davant del Tribunal és un discurs antològic en defensa de l’individu i de la seva llibertat creadora.

.

 

            La pel·lícula [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ksMP1t-jv6w[/youtube]és un resum del text original, encara que la versió subtitulada en espanyol que aquí acompanyem és força acceptable. Per als lectors interessats, indiquem la font íntegra en anglès i anotem la traducció d’alguns fragments:  

 

.

 

            “Fa milers d’anys, un dels primers homes descobrí el foc. Fou probablement cremat  a la foguera a la que havia ensenyat els seus germans a il·luminar-se. Fou considerat un malfactor que havia tingut tractes amb algun dimoni horrible. Però, a partir d’aquell moment, els homes van tenir foc per a escalfar-se, per a cuinar i per a omplir de llum les seves coves. Ell els havia donat una eina que ningú havia concebut i, així, havia alliberat la terra de la foscor.  Uns segles després, un home inventà la roda. Fou probablement trossejat en el mateix turment que va ensenyar a construir als seus germans. Fou considerat un transgressor que s’aventurava a un territori prohibit. Però, a partir d’aquell moment, els homes van poder viatjar i traspassar els horitzons. Els havia deixat un instrument que ni havien imaginat i havia obert els camins del món.

 

.

 

            Aquell home, el primer i l’insubmís, se situa en el capítol inicial de qualsevol llegenda que els humans hagin elaborat sobre el principi dels temps. Prometeu fou encadenat a una roca i atacat pels voltors perquè havia robat el foc als déus. Adam va ser condemnat al sofriment perquè havia menjat el fruit de l’arbre del coneixement. Qualsevol que sigui la llegenda, en algun lloc de les ombres de la seva memòria, els humans van saber que la seva glòria va començar amb algú que fou castigat durament pel seu coratge. “

 

.

 

 

            “Cap creador fou impulsat pel desig de servir els seus germans. Ells rebutjaven l’invent que els oferia i que, a més, destruïa la mandrosa rutina de les seves vides. La seva veritat era el seu únic motiu. La seva pròpia veritat i el seu propi treball per a tirar-la endavant a la seva manera. Una simfonia, un llibre, una màquina, una filosofia, un avió o un edifici: aquest era l’objectiu de la seva vida. No pas aquells que sentien, llegien, utilitzaven, creien, volaven o vivien dins l’objecte que el havia creat. La creació, no pas els seus usuaris. La creació, no pas els beneficis que altres obtingueren d’ella. La creació, que va donar forma a la seva veritat. Ell va protegir la seva veritat per sobre de totes les coses i fins i tot contra tots els homes.”

 

.

 

            “La ment és un atribut de l’individu. No existeix cap cosa que pugui qualificar-se com a cervell col·lectiu. No existeix el pensament col·lectiu. Un acord obtingut per un grup d’homes és sols un compromís o una mitja obtinguda a partir dels pensaments individuals. És una conseqüència secundària. L’acte primer  -el procés de raonament- ha de ser realitzar per cada home en solitari. Podem dividir un menjar entre uns quants homes. Però no el podem digerir en un estómac col·lectiu. Cap home pot emprar els seus pulmons per a fer respirar un altre. Cap home por usar el seu cervell per a pensar per un altre. Totes les funcions del cos i de l’esperit són privades. No poden ser compartides o transferides.”

 

.

 

            “La persona que intenta viure per als altres és dependent. És un paràsit en els seus objectius i fa paràsits a aquells que vol servir. Aquesta relació només produeix corrupció mútua. És una relació que no es pot concebre. La figura real més propera d’aquest home que viu per a servir a altres és l’esclau. Si l’esclavatge físic és repugnant, encara molt més repulsiva és la noció de servilisme de l’esperit. L’esclau conquerit guarda un vestigi d’honor. Té el mèrit d’haver resistit i, a més, considera que la seva condició és una desgràcia. Però l’home que s’esclavitza a si mateix voluntàriament en nom de l’amor és la més vil de les criatures. Ell degrada la dignitat de l’home i degrada el concepte de l’amor. Però tot això és l’essència de l’altruisme.

 

.

 

            Als homes se’ls ha ensenyat que la virtut més alta no és aconseguir, sinó donar. Però ningú no pot donar si no ha creat abans. La creació va abans de la distribució –o no hi ha res a distribuir. La necessitat interna del creador va abans que la necessitat de qualsevol possible beneficiari. Se’ns ha ensenyat a admirar l’actor secundari que reparteix béns que no ha produït i el preferim a la persona que els va fer possibles. Lloem aquell acte caritatiu. Ignorem l’acte creador.”

 

.

.

 

            “Se’ns ha ensenyat que estar d’acord amb els altres és una virtut.  Però el creador és l’home que no està d’acord. Se’ns ha ensenyat que és una virtut nedar amb el corrent. Però el creador va sempre contracorrent. Se’ns ha dit que és una virtut estar tots junts. Però el creador roman sol.

 

            Se’ns ha ensenyat que el jo individual és el sinònim del mal i que la desaparició de l’egoisme és l’ideal de la virtut. Però el creador és egoista en un sentit absolut i l’home sense el seu “jo” és algú que no pensa, no sent, no jutja i no actua. Tot això són funcions de l’individu.”

 

.

.

 

            “El primer dret sobre la terra és el dret de l’individu. El primer deure del home és amb si mateix. La seva llei moral consisteix en no situar mai els seus objectius dins de la ment dels altres. La seva obligació moral és fer el que desitja, aconseguir el que vol sense subordinar-se al jou d’altres homes. Això implica viure en el món de les seves facultats creatives, del seu pensament i del seu treball. Res a veure amb el món del gàngster, de l’altruista i del dictador. “

 

.

.

 

            “El “bé comú” d’un grup –una raça, una classe, un Estat- va ser la reivindicació i la justificació de totes les tiranies que s’han imposat sobre els homes. Els crims més horrorosos de la història van ser comesos en nom d’un motiu altruista. ¿Ha igualat algun acte d’egoisme la brutalitat perpetrada pels deixebles de l’altruisme? ¿Radica aquest defecte en la hipocresia dels homes o en la naturalesa dels principis altruistes? Els més terribles assassins foren els més sincers. Van creure en una societat perfecta obtinguda a través de la guillotina i dels afusellaments. Ningú va posar en qüestió el seu dret de matar, ja que estaven matant per un propòsit altruista. S’acceptà que l’home ha de ser sacrificat per altres homes. Els actors canvien, però el curs de la tragèdia es manté. Algú molt humanitari que comença amb declaracions d’amor per l’espècie humana i acaba en un mar de sang. Així ha estat i així serà mentre els homes creguin que una acció és bona si és contrària a l’individu. Això permet a l’altruista actuar i força les seves víctimes a suportar-ho. Els líders dels moviments col·lectivistes no demanen res per a ells. Però observeu els resultats.

 

.

.

 

            El millor bé que els homes poden fer pels altres i la única frase per a una relació decent és: “mans fora!”.

.

 

            Ara observeu els resultats d’una societat construïda sobre el principi de l’individualisme. Aquest, el nostre país. El país més noble en la història dels homes. El país d’èxit més gran, de major prosperitat, de més llibertat. Aquest país no es va basar en el servei abnegat, en el sacrifici, la renúncia o qualsevol precepte de l’altruisme. Es va fonamentar en el dret de l’home de perseguir la felicitat. A seva pròpia felicitat. No la de qualsevol altre. Un motiu privat, personal i propi. Observeu els resultats. Observeu dins la vostra pròpia consciència.”

***

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Drets i llibertats, Imatges del Dret, Liberalització de serveis. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.