Publicada la Llei estatal del joc (i III). Operadors i garanties.

1.-Els operadors que hagin obtingut les llicències han de constituir les garanties previstes a les ordres ministerials reguladores.

Aquesta garantia queda afectada al compliment de les obligacions establertes a la Llei i a l’abonament dels premis, a les responsabilitats derivades del règim sancionador i al pagament de les taxes generades en matèria de joc.

2.-Els operadors han de ser persones jurídiques amb forma de societat anònima que tinguin com a únic objecte social l’organització, la comercialització i l’explotació de jocs.  Hauran d’acreditar solvència tècnica, econòmica i financera.

.

La relació entre el participant i l’operador habilitat constitueix una relació de caràcter privat i, per tant, les disputes o controvèrsies que poguessin sorgir estaran subjectes als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional civil, sense perjudici de l’exercici de la potestat sancionadora exercida per la Comissió Nacional del Joc.

3.-L’homologació dels sistemes tècnics de joc correspon a la Comissió Nacional del Joc, encara que es preveu, en el futur, que els títols habilitants concedits pels òrgans competents de les Comunitats Autònomes podran tenir efectes en els procediments regulats per la Llei.

.

Per últim, hem de dir que la disposició addicional segona de la Llei reitera el règim específic aplicable a la ONCE com a Corporació de Dret Públic i de caràcter social “y como operador de juego de reconocido prestigio sujeto a un estricto control público”.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ens institucionals, Organització administrativa, Seguretat pública i privada i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.