Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (i IV). Convenis de col·laboració i contractes administratius singularitzats

1.-La darrera de les modalitats específiques de contractació per a personal de recerca és el contracte d’investigador distingit (art. 23). Només s’admet per a equips, centres o projectes singulars de gran relleu.

.

Té la duració que les parts acordin, però la Llei autoritza l’extinció per desistiment de la part empresarial. En aquest cas, l’investigador contractat tindrà dret a percebre la indemnització prevista per acomiadament improcedent.

2.-La Llei regula àmpliament el conveni de col·laboració entre agents públics o bé entre agents públics i agents privats que realitzin activitats d’investigació científica i tècnica (art. 34).

.

Els convenis han d’incloure les aportacions realitzades per les parts, així com el règim de distribució i protecció dels drets i resultats de la investigació, el desenvolupament i la innovació.

.

Cal tenir en compte dos advertiments:

-L’objecte d’aquests convenis no podrà coincidir amb cap dels contractes regulats a la legislació sobre contractes del sector públic.

-La creació de centres, instituts i unitats d’investigació a través de convenis de col·laboració ha de tenir en compte les normes pròpies de constitució que siguin d’aplicació.

3.- Per últim, l’art. 36 de la Llei fa un avís rellevant:

-Es regeixen pel dret privat  ( i pel principi de llibertat de pactes) i podran ser adjudicats de forma directa els següents contractes relatius a la promoció, gestió i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació:

contractes de societat subscrits amb ocasió de la constitució o participació en societats.

contractes de col·laboració per a la “valorització” i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació.

c) contratos de prestación de servicios de investigación y asistencia técnica con entidades públicas y privadas, para la realización de trabajos de carácter científico y técnico o para el desarrollo de enseñanzas de especialización o actividades específicas de formación. No obstante, en el caso de que el receptor de los servicios sea una entidad del sector público sujeta a la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector público, ésta deberá ajustarse a las prescripciones de la citada ley para la celebración del correspondiente contrato.”

 

.

Aquest tipus de contractes, com es veu, poden ser importants per a l’explotació per estructures de col·laboració público-privada dels resultats nascuts de la recerca realitzada per entitats públiques (patents, experimentacions d’alta complexitat, etc.).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Contractació administrativa, Funció pública, Universitat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.