Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (I)

1.-Confessions d’un vell col·lega: quan es promulga una Llei, el professor o el comentarista han de criticar-la. Si no, tot és avorrit i inútil i ja no cal fer la conferència prevista.

.

He recordat aquest consell (massa amarg, crec) en llegir la recent Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. És probable que tingui mancances –no és fàcil veure-les- però és una bona Llei. Un text seriós. Res a veure amb la Llei d’Economia Sostenible, que buscava també la innovació i apuntava algunes normes disperses per a impulsar la investigació científica en un marc bla, bla, bla…

.

Ara que és moda llescar “els polítics”, no està de més anotar la mà d’una ministra competent, intel·ligent  i formada en la matèria.

2.-Davant la dèbil fe investigadora del sector privat espanyol (obviously, amb nombroses excepcions), la Llei situa el sector públic com a locomotora de la recerca i construeix el “Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación”. Aquest queda definit així a l’art. 3.1:

.

“ 1. A efectos de esta ley, se entiende por Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación el conjunto de agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de financiación, de ejecución, o de coordinación en el mismo, así como el conjunto de relaciones, estructuras, medidas y acciones que se implementan para promover, desarrollar y apoyar la política de investigación, el desarrollo y la innovación en todos los campos de la economía y de la sociedad.
Dicho Sistema, que se configura en los términos que se contemplan en la presente ley, está integrado, en lo que al ámbito público se refiere, por las políticas públicas desarrolladas por la Administración General de Estado y por las desarrolladas, en su propio ámbito, por las Comunidades Autónomas.   “

3.- Examinarem demà alguns punts sensibles de la Llei. Per ara, anotem el següent esquema:

.

-Un títol preliminar que inclou disposicions generals i un títol primer sobre els òrgans administratius i plans públics que governen el Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.

.

-Un importantíssim títol segon, destinat als recursos humans dedicats a la investigació, amb un rellevant contracte d’accés al Sistema indicat, regit pel Dret laboral.

.

-Un títol  tercer sobre mesures d’impuls a la investigació, amb regulació específica dels convenis de col·laboració.

.

-Un títol quart sobre foment i coordinació de la recerca, però aplicable només a l’Administració General de l’Estat.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Foment i subvencions, Funció pública, General, Organització administrativa, Universitat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (I)

  1. Ismael Gutiérrez diu:

    Fa goig de tant en tant que algú parli be d’una nova Llei, tant pel fet de que existeixi una Llei lloable, fet poc habitual per desgràcia, com pel fet de que algú trenqui amb aquesta moda de bramar contra tot el que fa el legislador, per sistema.

    I és que alguna cosa farà be. Alguna, molt de tant en tant.

  2. Joan Amenós diu:

    Abans no creia gaire en el factor personal de la gestió pública. Amb persones com Mercè Sala vaig començar a canviar de parer. Crec que, en aquesta Llei, la mà de la ministra Garmendia és evident. En alguns punts, la norma no és una novetat i ja havien assajat algunes fórmules a través de normes reglamentàries. Ara és ja un tractament global. A més, crec que la filosofia de la Llei sobre la noció d’investigació és correcta. D’això hem de parlar algun dia encara al blog.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.