Què es demana a una carrera de Dret?

1.-El Dr. Argullol, catedràtic de Dret Administratiu, ens explicava fa molts anys, quan promogué la creació de la Universitat Pompeu Fabra, que va tenir la feliç idea de reunir alguns representants de les empreses de més importància i dimensió radicades a a Catalunya i els hi va preguntar què li demanaven a un jove llicenciat. En conclusió, reclamaven tres requisits:

.

Idiomes estrangers (especialment, l’anglès, és clar).

Escriure correctament (una carta, un informe, una nota,…).

Expressió oral precisa i clara.

.

El coneixement de la matèria es donava per fet o, simplement, es considerava secundari. Aquest llistat tan senzill sempre m’ha semblat la clau de la qualitat universitària. Ens podem fer aquesta pregunta: quin percentatge dels nostres recent llicenciats serien capaços d’aixecar-se en una reunió o una assemblea i exposar clarament una opinió fonamentada (malgrat els nervis)? Quants serien capaços d’enviar un article atractiu i ben escrit sobre un tema de la seva especialitat per a la revista de l’empresa? Quants podrien llegir un diari en anglès? Òbviament, si el resultat fos minso, la responsabilitat no seria seva, sinó principalment nostra…

2.- M’ha vingut al cap aquesta interessant conclusió quan he vist els requeriments que el legislador imposa actualment a la carrera de Dret (el “grau”, en la nomenclatura actual). Atenció, professors, no cal que llegiu els llargs llistats de “competències i habilitats”, ja que l’ordenament els ha concentrat a l’art. 3.1 del recent Reial Decret 775/2011, de 3 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’Advocat i Procurador dels Tribunals:

“a) Conocer y comprender los elementos, estructura, recursos, interpretación y aplicación del ordenamiento jurídico e interpretar las fuentes y los conceptos jurídicos fundamentales de cada uno de los distintos órdenes jurídicos.

.

b) Conocer y comprender los mecanismos y procedimientos de resolución de los conflictos jurídicos, así como la posición jurídica de las personas en sus relaciones con la Administración y en general con los poderes públicos.

.

c) Conocer y saber aplicar los criterios de prelación de las fuentes para determinar las normas aplicables en cada caso, y en especial el de la conformidad con las reglas, los principios y los valores constitucionales.

.


d) Interpretar textos jurídicos desde una perspectiva interdisciplinar utilizando los principios jurídicos y los valores y principios sociales, éticos y deontológicos como herramientas de análisis.

.

e) Pronunciarse con una argumentación jurídica convincente sobre una cuestión teórica relativa a las diversas materias jurídicas.

.

f) Resolver casos prácticos conforme al Derecho positivo vigente, lo que implica la elaboración previa de material, la identificación de cuestiones problemáticas, la selección e interpretación del dato de Derecho positivo aplicable y la exposición argumentada de la subsunción.

.

g) Manejar con destreza y precisión el lenguaje jurídico y la terminología propia de las distintas ramas del derecho: Redactar de forma ordenada y comprensible documentos jurídicos. Comunicar oralmente y por escrito ideas, argumentaciones y razonamientos jurídicos usando los registros adecuados en cada contexto.

.

h) Utilizar las tecnologías de la información y las comunicaciones para la búsqueda y obtención de información jurídica (bases de datos de legislación, jurisprudencia, bibliografía, etc.), así como herramientas de trabajo y comunicación. “

.

3.-Uf!, un catàleg llarg i més que suficient (que fins i tot podria vulnerar el principi orteguià d’economia a l’ensenyament, ja que tot això s’ha de fer en tres o quatre anys). Potser cal apuntar que és un reguitzell massa operatiu, massa “pràctic” (“practicón”, com es diu a l’argot).  Ho dic en el sentit de que totes les competències són instrumentals: interpretar, pronunciar-se, resoldre…Fora bonic que haguessin deixat alguna línia per a “conèixer la Història del Dret” (per exemple, ja que historia magister vitae).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Drets i llibertats, Universitat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.