Energia nuclear: limitació de responsabilitat (I).

1.- Coincidint amb el profund debat que s’ha generat a tot el món occidental en relació amb l’energia nuclear, ha estat promulgada la Llei 12/2011, de 27 de maig, sobre responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius.

.

La Llei regula un dels punts febles de l’energia nuclear: la dificultat del seu assegurament. Curiosament en el vell debat sobre la qüestió és un punt en el que l’opinió pública no es fixa gaire, potser perquè demana als meus amics ecologistes algunes hores de lectura i perquè els pronuclears són conscients de la gravetat de la qüestió.

2.- A sobre, la crisi econòmica fa que les entitats asseguradores no estiguin per a gaire esforços . L’Exposició de Motius hi és conscient:

.

“Como se ha indicado, la presente ley obliga a que el explotador establezca una cobertura de responsabilidad civil por daños nucleares por una cantidad de 1.200 millones de euros para las instalaciones nucleares. Sin embargo, durante la tramitación de la presente ley se ha constatado la dificultad de que el mercado de entidades de seguros que opera en el territorio nacional cubra la totalidad de la garantía requerida, así como de ofrecer a los explotadores, en el momento presente, aseguramiento para algunos de los daños contemplados dentro de la definición de daño nuclear, en particular de los medioambientales y de los personales que se reclamen después de transcurridos 10 años de la fecha del accidente.

.

Las circunstancias que concurren en el mercado nacional de entidades aseguradoras se repiten en otros países, por lo que los Estados contratantes de los convenios han establecido o están desarrollando diferentes mecanismos jurídicos o financieros para ofrecer a los explotadores métodos de aseguramiento alternativos al mercado de las entidades de seguros. Estos métodos de aseguramiento alternativo suelen contar con la intervención, directa o indirecta, del Estado, que presta la garantía necesaria como contraprestación del pago de una tasa o de una prima.”


3.- La Llei regula dos grans àmbits:

.

– El règim de responsabilitat civil per danys nuclears: bàsicament, es tracta principalment de traslladar al Dret Espanyol els darrers Convenis internacionals en la matèria (esmena del 2004 als Convenis de París de 1960 i de 1963).

– La responsabilitat civil per danys provocats per materials radioactius que no siguin substàncies nuclears (en aquest àmbit, no existeix cap règim internacional regulador).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Medi ambient i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.