“Llei Òmnibus” o “Llei Bagul”? (I)

1.- Als darrers dies, la premsa ha informat de que el Govern català està preparant un projecte de “Llei òmnibus”, que inclouria matèries tan diverses com medi ambient, habitatge, sanitat, urbanisme, política econòmica, etc.

.

El model, segons sembla, seria similar al de la Llei estatal d’Economia Sostenible, tan caòtica i esfilagarsada (i que ja hem tractat aquí diverses vegades). Es confirmaria així la dita andalusa “To se pega menos lo bonico”.

2.- Aquesta mena de lleis tenen el seu antecedent immediat en les Lleis de pressupostos i d’acompanyament de pressupostos que, al voltant dels anys noranta del passat segle, començaren a plantejar seriosos problemes de seguretat jurídica.

.

Des de fa uns mesos, observem que el ritme imposat per les ràpides reformes econòmiques ha donat una empenta renovada al Decret-Llei. Pel que fa la Llei ordinària, com hem dit, el seu contingut és cada cop més heterogeni i ja és normal que al cos de l’articulat es tracti una qüestió i, a les disposicions addicionals, s’ “aprofiti” per a posar al dia matèries que no tenen res a veure amb la Llei.

3.- Dit això, s’extreuen dues conseqüències. La primera, més banal, ens indica que el treball del jurista és actualment impossible sense els mitjans informàtics. La segona, més discutible, ens aboca a una hipòtesi d’informatització completa del raonament jurídic.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dret Administratiu: concepte, General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.