Seguretat ferroviària a través d’entitats certificadores

1.-Durant uns anys, les primeres passes de la liberalització ferroviària hagueren de lluitar contra la imatge allotjada al subconscient per alguns desgraciats accidents coincidents amb les balbucients privatitzacions angleses.

És cert, però, que qualsevol programa d’aprofundiment en l’apertura del transport (en qualsevol modalitat) ha de plantejar-se decididament la qüestió de la seguretat.

2.-En l’àmbit ferroviari, cal destacar el recent “Real Decreto 641/2011, de 9 de mayo, por el que se modifica el Reglamento sobre seguridad en la circulación de la Red Ferroviaria de Interés General, aprobado por Real Decreto  810/2007, de 22 de junio”.

A més d’algunes precisions tècniques, la norma és un altre exemple del  rellevant paper que, des de fa uns anys, han pres les entitats de certificació i acreditació en camps tradicionalment administratius i públics.

3.-En concret, el principal canvi es produeix en matèria de manteniment de vehicles ferroviaris (permeteu-me la comparació: en aquest punt crític radica la causa del darrer accident d’Spanair a Madrid).

.

En síntesi, es preveu el següent:

.

3.1.-Tots els vehicles ferroviaris han de comptar amb una ENTITAT ENCARREGADA DEL MANTENIMENT. Aquesta entitat pot ser:

-L’empresa ferroviària (que explota la xarxa).

-El mateix Administrador de la Infrastructura Ferroviària.

-El posseïdor de vehicles ferroviaris (que, ordinàriament, els lloga a l’empresa autoritzada per a utilitzar la xarxa).

-O UNA ENTITAT ESPECIALITZADA EN EL MANTENIMENT.

.

3.2.-El Reglament és especialment primmirat en matèria de vagons de mercaderies. En aquest cas, es preveu que les entitats encarregades del manteniment han de ser:

-CERTIFICADES per la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries. S’apliquen les regles tradicionals del Dret Administratiu. Aquest tràmit s’aplica a sempre si es tracta d’empreses ferroviàries o del mateix Administrador d’Infraestructures Ferroviàries.

-CERTIFICADES per un organisme acreditat o reconegut d’acord amb un procediment específic establert per la Comissió de la Unió Europea d’acord amb la normativa europea. És aquí on el Dret Públic comença a evaporar-se i, per aquest motiu, la norma recorda que l’acreditació o el reconeixement han de respectar els “criteris d’independència, competència i imparcialitat”. En efecte, l’acreditació o el reconeixement habiliten un nou subjecte imparcial i amb coneixement tècnic (que és el que sempre s’ha predicat de l’Administració Pública).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Liberalització de serveis, Organització administrativa, Serveis públics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.