Crònica de jurisprudència XV: Bildu (II)

1.- La Sentència del Tribunal Constitucional de 5 de maig del 2011 comença amb un resum de la jurisprudència constitucional precedent. En síntesi, considera que:

.

-* El designi de defraudar una prèvia dissolució judicial d’un partit polític a través de la instrumentalització de candidatures electorals d’un altre ha de basar-se en certes similituds substancials:

“a) En primer lugar, la similitud sustancial de las “estructuras, organización y funcionamiento”, b) Además, la similitud sustancial de las “personas que los componen, rigen, representan o administran las candidaturas”, c) En tercer lugar, la similitud de la “procedencia de los medios de financiación o materiales”; d) Por último, se tendrá en cuenta “cualesquiera otras circuntancias relevantes que, como su disposición a apoyar la violencia o el terrorismo, permitan considerar dicha continuidad o sucesión”

.

-** “La constancia de la intención de defraudar, no es, sin embargo, suficiente para tener por cierta la continuidad”, i és precís, per tant, “que de la prueba obrante en las actuaciones se desprenda también que esa intención ha llegado a materializarse”.

.

-*** La inferència de que s’ha produït una instrumentació fraudulenta de la candidatura “debe resultar sólida y no excesivamente abierta”. És a dir, “una suficiente solidez y cualidad de los elementos probatorios sobre los que se sustenta la decisión judicial de anular las candidaturas presentadas”.

2.- Dit això, el Tribunal Suprem va justificar la seva decisió en dos tipus d’elements: subjectius i objectius.

.

Respecte als primers, el Tribunal Suprem considera que “las vinculaciones que proporcionan (los demandantes) o bien son tan remotas que resultan prácticamente irrelevantes, o son inseguras en cuanto a su autenticidad (la demandada ha opuesto numerosos ejemplos de alusiones a candidatos que, siempre según la demanda, son inciertas o abiertamente equivocadas) por lo que carecen de solidez para tenerlas por indubitadas, o bien hacen referencia a situaciones personales o actividades que sencillamente no merecen ningún juicio de desvalor desde la perspectiva que nos ocupa”.

.

Aquesta afirmació és important perquè altres processos d’il·legalització sí es basaven en la trajectòria personal dels candidats.

3.- En conseqüència, el debat jurídic es va plantejar respecte els elements objectius, que el Tribunal Suprem considerava provats i el Constitucional no prou sòlids. Aquests elements són els que van aportar principalment els informes de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i que examinarem demà.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crònica de jurisprudència, Drets i llibertats i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.