Crònica de jurisprudència XIII: la Generalitat de Catalunya no té competència per a fixar el concepte de “venda en rebaixes”

1.-La Sentència del Tribunal Constitucional 4/2011, de 14 de febrer (sala primera) ha resolt una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per interlocutòria de la Secció cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Tribunal Constitucional resol el litigi amb la conclusió de que el concepte de “venda en rebaixes” entra dins de la noció de “legislació mercantil”. Per tant, la seva fixació és competència estatal, d’acord amb l’art. 149.1.6 CE.

2.-Aquesta decisió implica que la Generalitat de Catalunya, en exercici de les seves competències sobre comerç interior i protecció del consumidor, pot establir mesures contra la venda en rebaixes il·legal o reforçar el pertinent arsenal sancionador, però no alterar el concepte de venda en rebaixes que, d’acord amb la Sentència, es perfila a l’art. 24.1 de la Llei estatal 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista. Es tracta d’una noció estricta, limitada “en exclusiva a las ventas de productos realizadas en un mismo establecimiento por un precio inferior al fijado antes de dicha venta” (9è antecedent de fet). “Enriquir”  aquest concepte amb referències alternatives a altres avantatges comercials no entra dins la competència de la Generalitat.

3.- És important subratllar que el plet no es va enjudiciar d’acord amb el nou Estatut del 2006 (encara que opino que això no hauria canviat res). En les qüestions d’inconstitucionalitat no regeix la doctrina del ”ius superveniens, según la cual el control de las normas que incurren en un posible exceso competencial debe hacerse de acuerdo con las normas del bloque de la constitucionalidad vigentes al momento de dictar Sentencia” (F.J. 3er).

Per tant, s’aplica l’Estatut del 1979 i s’anul·la l’incís de l’art. 34.1 del Decret Legislatiu de la Generalitat de Catalunya 11993, de 9 de març, sobre comerç interior. Aquesta norma havia fonamentat una important sanció econòmica contra una societat mercantil que, lògicament, ha de veure ara anul·lada la punició administrativa imposada.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crònica de jurisprudència, Dret Mercantil i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.