Imatges del Dret VI: 25 d’abril

1.-El 25 d’abril del 1974, un amplíssim grup de militars portuguesos –articulats dins del “Movimento das Forças Armadas”- donà un cop d’Estat i derrocà el règim republicà, que tenia com a President del Govern Marcelo Caetano.

.

El sistema polític destronat ha estat qualificat de diverses formes pels historiadors. Per a alguns, es tractava d’una “República autoritària” i, per altres, un dels millors exemples d’”Estat corporatiu”. El seu principal ideòleg fou A. de Oliveira Salazar, que va ser President del Govern des del 1932 al 1968 i que va teoritzar un “Estado novo”, amb una relativa influència del feixisme italià, un reforçament del paper de l’Església i l’anticomunisme propi de l’època.

2.-El cop donà lloc a una fase convulsa, en part propiciada per l’heterogeneïtat del moviment. Així, el mateix general Spínola –que apareix al document que adjuntem- intentaria un cop militar des de posicions reaccionàries l’11 de març del 1975. En el si dels militars s’agrupaven, de fet, sectors moderats –com el representat pel capità Vítor Alves, que morí el gener del present any- i grups d’esquerra radicalitzats. El nom rellevant en aquest darrer àmbit és, sens dubte, l’oficial Otelo Saraiva de Carvalho. Finalment, però, la nova Constitució fou aprovada el 1976.

.

Aquestes fredes i curtes notes no són suficients per a descriure l’impacte fet per la “Revoluçao dos Cravos” en la retina de la Història. A favor del mite juguen el seu caràcter incruent i sense vessament de sang, l’entrega espontània de clavells als soldats, la consciència de que només el cop podia posar fi a les absurdes i sagnants guerres als territoris colonials d’Ultramar i –és clar- la cançó de Zeca Alfonso, “Grandôla, vila morena”, triada pel mateix Saraiva de Carvalho com a senyal radiofònic per a la sortida de les tropes al carrer.

3.-Des del punt de vista jurídic, hem de fer dues consideracions. En primer lloc, la influència que la Constitució portuguesa del 1976 va tenir a la Constitució espanyola del 1978, especialment pel que fa als drets socials o “Principis rectors de la política social i econòmica”.

El tema ha estat molt ben estudiat en el volum coordinat pel professor TAJADURA TEJADA, La Constitución portuguesa de 1976. Un estudio académico treinta años después, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2006.  És especialment recomanable l’article inicial del mateix professor Tajadura, on reflexiona sobre la inviabilitat dels principis constitucionals en el marc de l’aldea global.

.

Un segon punt és refereix directament al document que acompanyem, que és la portada del diari República, corresponent al número que va aparèixer just el dia del cop. Es pot veure al final l’expressió “AQUEST DIARI NO FOU VISAT PER CAP COMISSIÓ DE CENSURA”. És a dir, el periòdic vulnerà aquella mateixa nit la seva obligació de sotmetre’s a censura prèvia. Aquest aspecte era un dels més odiats del règim salazarista i, de fet, una de les mesures immediates del programa del “Moviment das Forças Armadas” era  “A aboliçao de censura e exame previo” (epígraf A) 2 g)).

Diari "República". 25 d'abril (text pdf a sota)

Portada del diari portugués “República” del 25 d’abril

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Drets i llibertats, Imatges del Dret i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.