Jutges i periodistes. [Disculpa i bones vacances]

*És probable que, durant aquests dos dies, hagueu intentat la connexió amb aquest bloc. Heu observat que era impossible, ja que totes les pàgines de la UAB es trobaven sota revisió i treballs de manteniment elèctric i informàtic. Us demanem disculpes per les molèsties produïdes.

Incloguem avui la darrera entrada prèvia a Pàsqua i aprofitem per a desitjar-vos unes bones vacances.

((Aturada per manteniment de la instal·lació elèctrica

Aturada elèctrica del 19 al 20 d’abril))

***

1.- Als darrers anys, les pàgines d’economia dels diaris han guanyat en quantitat i qualitat i, fins i tot, han divulgat un vocabulari econòmic relativament depurat. En canvi, podríem apuntar que la informació sobre matèries jurídiques ha sofert un retrocés.

En efecte, ha desaparegut pràcticament la crònica de tribunals (queden encara alguns noms mítics, com José MARTÍ GÓMEZ o MARTÍN DE POZUELO en el si de La Vanguardia, on també cal citar els articles del constitucionalista Francesc de CARRERAS). La consciència d’aquesta devaluació va ser un dels factors que van motivar, en un altre nivell, l’aparició d’una revista com El Cronista del Estado social y democrático de Derecho.


Entrada per l'avinguda del Carrilet


*Autor: Jaruchik, Lara (web oficial de la Generalitat de Catalunya sobre la Ciutat de la Justícia).

2.- En aquesta qüestió, és interessant la consulta del document publicat a la web del Consell General del Poder Judicial amb el títol “Síntesis y propuestas de las VII Jornadas Nacionales de Comunicación y Justicia” (les jornades se celebraren el mes de novembre de l’any passat). Una de les conclusions  subratlla la necessitat d’especialitzar i canalitzar la relació amb els mitjans de comunicació amb aquests dos instruments:

-Els Gabinets de Comunicació establerts als tribunals (el nivell bàsic són els Tribunals Superiors de Justícia).

-El Ministeri Fiscal que, d’acord amb l’art. 4.5 del seu Estatut Orgànic, té “l’obligació d’informar la opinió pública dels procediments que estiguin sota el seu coneixement”.

Això no impedeix, però, que el periodista pugui utilitzar altres fonts.

3.- Per últim,  opino que el primer en donar exemple hauria de ser el Consell General del Poder Judicial. És penós l’espectacle d’algun dels seus membres en plena tertúlia televisiva parlant pels descosits sobre plets en tramitació. Sóc conscient de que l’estatut dels membres d’aquest Consell no és el de jutges i Magistrats, però s’imposa aquí la regla de la dona del Cèsar.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Drets i llibertats, General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.