“Revolving door” i Organismes Reguladors (I)

.

“En la obra de Marx y Engels la reflexión acerca de la política parece oscilar siempre entre dos términos: por un lado, a guisa de prolegómenos, una crítica previa de la inautenticidad (lo que permitiría esperar una “autenticidad posible”); […]”.

Jean TOUCHARD: Historia de las ideas políticas, 1969, p. 475.

.

1.- El revolving door és una pràctica habitual segons la qual directius, assessors i fins i tot propietaris d’empreses i de grups d’interessos econòmics ocupen en una primera fase càrrecs al sector privat i després –o abans- a les institucions públiques encarregades de la vigilància i ordenació d’aquests sectors. Al final, les anades i vingudes de les mateixes persones des de les cadires dels regulats a les dels reguladors (i/o viceversa) creen una samfaina compacta que no haurien somniat ni els marxistes més ortodoxos quan avisaven de la confusió entre Estat i Capital.

2.- La noció apuntada –revolving door o “porta giratòria”- té el seu ecosistema natural en l’hàbitat dels organismes reguladors. Per aquest motiu, la Llei d’Economia Sostenible (LES) estipula algunes cauteles molt fines. Assenyalarem les principals.

Prèviament, cal dir que el control parlamentari sobre els Organismes Reguladors (al qual ens referíem divendres passat) pot ser un primer contrafort d’aquest edifici de contenció.

3.- Dit això, anotarem les següents normes:

.

La regla de comunicació (i posterior publicitat parcial) de les relacions laborals o professionals preexistents, configurada per l’art. 19.1 de la LES:

.

“El Presidente, los Consejeros, directivos y empleados que hayan prestado sus servicios profesionales en entidades del respectivo mercado regulado o sus representantes, y tengan frente a las citadas entidades derecho, cualquiera que sea su denominación, a reserva o recuperación de las relaciones profesionales, a indemnizaciones o a cualesquiera ventajas de contenido patrimonial, deberán notificar esta circunstancia al órgano rector del Organismo en que presten servicios, el cual deberá hacerlos públicos, en el caso de los miembros del Consejo.”

.

La publicitat del curriculum vitae dels membres del Consell Regulador “preservando, en todo caso, aquellos aspectos que afecten a la confidencialidad a la que tienen derecho las empresas” (art. 20.1.a).

.

La publicitat de “las reuniones del Organismo Regulador con empresas del sector, con la Comisión Nacional de la Competencia y con otros organismos reguladores”  (el problema serà com controlar el lobbying informal): art. 20.1 g) LES.

.

A més de les estipulacions citades –que van en la línia de la comunicació i la publicitat– examinarem dilluns les prescripcions que tenen un caràcter prohibitiu.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Funció pública, Organització administrativa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.