Imatges del Dret III: Weegee.

1.-Quan la Policia judicial tingui coneixement d’un fet que presenti trets propis de delicte, ha d’acudir immediatament al lloc dels fets i realitzar, entre altres, les següents diligències (segons l’art. 770 de la Llei d’Enjudiciament Criminal):

1.ª Requerirá la presencia de cualquier facultativo o personal sanitario que fuere habido para prestar, si fuere necesario, los oportunos auxilios al ofendido. El requerido, aunque sólo lo fuera verbalmente, que no atienda sin justa causa el requerimiento será sancionado con una multa de 500 a 5.000 euros, sin perjuicio de la responsabilidad criminal en que hubiera podido incurrir.

2.ª Acompañará al acta de constancia fotografías o cualquier otro soporte magnético o de reproducción de la imagen, cuando sea pertinente para el esclarecimiento del hecho punible y exista riesgo de desaparición de sus fuentes de prueba.

3.ª Recogerá y custodiará en todo caso los efectos, instrumentos o pruebas del delito de cuya desaparición hubiere peligro, para ponerlos a disposición de la autoridad judicial.

4.ª Si se hubiere producido la muerte de alguna persona y el cadáver se hallare en la vía pública, en la vía férrea o en otro lugar de tránsito, lo trasladará al lugar próximo que resulte más idóneo dentro de las circunstancias, restableciendo el servicio interrumpido y dando cuenta de inmediato a la autoridad judicial. En las situaciones excepcionales en que haya de adoptarse tal medida de urgencia, se reseñará previamente la posición del interfecto, obteniéndose fotografías y señalando sobre el lugar la situación exacta que ocupaba.”

2.-Però el fotògraf i periodista Arthur Fellig -conegut com a Weegee– jugava amb avantatge. Des del 1930 a 1940, va recórrer els carrers de Nova York  fotografiant la vida del carrer. Entre les seves creacions més admirades, figura la seva sèrie sobre morts en baralles i venjances.

Va córrer la brama de que la policia li avisava de seguida i, per això,  ben aviat se li va atribuir el pseudònim de Weegee, variació fonètica d'”Ouija“, el famós ritus espiritista d’invocació als morts (ja que apareixia just quan el cadàver encara era calent). És a dir, eren els finats qui el cridaven…

3.-El seu fotoperiodisme ha passat a la història com un dels grans clàssics i les seves fotografies són altament valorades pels millors museus i col·leccionistes. Ens interessa especialment la seva sèrie de cadàvers, que li donà tants èxits que va arribar a dir a la seva autobiografia que el crim era el seu negoci.

http://www.bcncultura.cat/wp-content/uploads/2010/09/weegee_hells-kitchen.jpg

Referències i fonts:

.-Exposició a l’International Center of Photography Midtown Weegee’s World: Life, Death and the Human Drama
Exhibition November 2, 1997 – March 8, 1998

.-El Nueva York de Weegge: exposició de la Fundación Telefónica. .-

.-Ressenya de la conferència d’Arcadi Espada sobre Weegge.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Imatges del Dret i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.