Normes i ordres administratives per a la renovació i rehabilitació urbanes previstes a la Llei d’Economia Sostenible (i III).

1.- L’article 11 de la LES ha previst un tipus específic d’ordre administrativa de realització d’obres de millora a càrrec dels propietaris. Tenen les següents característiques:

– El seu objecte són “obras que sirvan para garantizar los derechos reconocidos por la ley a las personas, especialmente las que padezcan alguna discapacidad o vengan impuestas por normas legales sobrevenidas por razones de seguridad, adecuación de instalaciones y servicios mínimos, reducción de emisiones e inmisiones contaminantes de cualquier tipo y las necesarias para reducir los consumos de agua y energía”.

 

– L’aprovació del pla o norma habilitant i de l’ordre citada impliquen la declaració d’utilitat pública i interès social a efectes d’expropiació dels béns i drets necessaris per a la seva execució.

 

– Les obres tindran el caràcter de “necessàries” per a les comunitats de propietaris, que hauran d’assumir-les. Es preveu que determinats propietaris de baixos ingressos no hagin de pagar aquest cost. La solució és dubtosa, excepte que els ajuts públics que es deixen entreveure a l’article compensin aquest desequilibri.

– Les finques queden afectades a l’acompliment del deure de pagament de les obres. Aquesta afecció real es fa constar al Registre de la Propietat. El seu règim de preferència és idèntic al del pagament de quotes d’urbanització.

 

– L’ocupació d’elements comuns de l’edifici per obres o instal·lacions de rehabilitació no requereix el consentiment dels propietaris de la comunitat.

2.- S’estableix una fórmula específica d’expropiació forçosa de pisos i locals, de tal manera que la comunitat de propietaris es constitueix com a beneficiari (article 111.5):

La ocupación de aquellas partes de pisos o locales de edificios destinados predominantemente a uso de vivienda y constituidos en régimen de propiedad horizontal que sea indispensable para la instalación de servicios comunes que, siendo legalmente exigibles, estén previstos en planes, programas o instrumentos de rehabilitación y, en todo caso, el del ascensor, se declara necesaria para su expropiación, en beneficio de la correspondiente comunidad de propietarios o agrupación de éstas, siempre que se cumplan las siguientes condiciones:

 

a) Resulte inviable técnica o económicamente cualquier otra solución.

b) Quede garantizado el respeto de la superficie mínima y los estándares exigidos para locales, viviendas y espacios comunes de los edificios.”

3.- Si és necessari ocupar una porció de domini públic per a fer aquestes obres (especialment, les de l’ascensor), s’imposa ex lege la causa suficient per a la seva desafectació i venda posterior a la comunitat de propietaris beneficiària (article 111.6).

*

*Si ens permeteu el comentari, l’ideal seria arribar a les cantonades reblades amb acer, com encara es poden veure a la “Calle real” del poble d’Alosno, a Huelva, famós pels seus fandangos (us deixem aquí la immortal versió de “Calle real” del mestre Camarón de la Isla).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dret Urbanístic i Edificació i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Normes i ordres administratives per a la renovació i rehabilitació urbanes previstes a la Llei d’Economia Sostenible (i III).

  1. Joan, quan la llei diu: “reducción de emisiones e inmisiones contaminantes de cualquier tipo”, imagin que inclou tambè els sorolls no?

    Una abraçada mestre!

  2. Joan Amenós Álamo diu:

    En principio, veo difícil que entrase por inmisiones y emisiones contaminantes, ya que nuestra tradición normativa las ha ido diferenciando. Un poco forzado, pues, salvo que intentes entrar por otros conceptos (que no es fácil).

  3. No soy especialista en propiedad horizontal, aunque por razones familiares he debido asesorar sobre ello a parientes muy cercanos a mi persona, y al menos en Baleares, con la Ley 1/2007, de 16 de marzo, contra la contaminación acústica de las Illes Balears, si que podría existir base para la equiparación, ya que si no recuerdo mal del texto de la misma, la equiparación con emisión contaminante es bastante plausible.

    Y lo preguntaba porque las consecuencias podrían ser abrumadoras si la jurisprudencia aceptase tal equiparación, especialmente en un pais tan contaminante como este, en lo que se refiere al ruido.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.