Normes i ordres administratives per a la renovació i rehabilitació urbanes previstes a la Llei d’Economia Sostenible (II).

1.- La primera tècnica rellevant prevista per la Llei d’Economia Sostenible (art. 110) en matèria de medi urbà són les “actuacions de renovació i rehabilitació urbanes” previstes en els plans d’ordenació urbanística o aprovades de forma independent a normes reglamentàries específiques. Cal tenir en compte que, en aquest darrer cas, tindran els mateixos efectes que els plans d’ordenació urbanística respecte les construccions i edificis afectats.

Aquesta darrera precisió pot tenir molt interès. En efecte:

–  Un pla d’ordenació urbanística i una norma reglamentària tenen procediments d’aprovació diferents. En comparació amb els plans generals, una ordenança local (per exemple) tindrà una tramitació més senzilla i es veuria lliure de la tutela autonòmica admesa per la legislació.

– El reglament que afecti a construccions concretes estarà a prop, finalment, de la categoria dels actes administratius (atès que els seus destinataris estaran sovint absolutament determinats).

2.- Aquestes actuacions tindran el règim propi de les actuacions d’urbanització o dotació i es regiran per l’article 14.1 del Text Refós estatal de la Llei del Sòl.

3.- La posició dels particulars pot ser doble:

– Si són usuaris d’habitatges o locals i les obres de rehabilitació afecten elements o serveis comuns i els impedeixen exercir el seu dret, han de ser reallotjats o compensats econòmicament. Aquest seria el cas,per exemple, dels arrendataris (o dels  propietaris que hi visquin, és clar).

– Com a propietaris, es pot arribar a un conveni per a l’execució de les obres, amb inclusió d’ajuts públics.

Es preveu la possibilitat de convenis amb resultat final de cessió a l’empresa rehabilitadora d’una part de l’edifici. Això evitarà a molts propietaris assumir el finançament de les obres i permetrà que el rehabilitador quedi pagat amb l’obtenció d’un local o un habitatge.

Encara que, sense els guanys formidables del boom del 2000, podria ser una fórmula de profit (que haurà de tenir, també, un impuls administratiu per a coordinar les diverses accions).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dret Urbanístic i Edificació i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.