Normes i ordres administratives per a la renovació i rehabilitació urbanes previstes a la Llei d’Economia Sostenible (I).

1.-La Llei d’Economia Sostenible (en endavant, LES) ha dedicat el seu capítol IV a la “Rehabilitació i habitatge” (arts. 107 a 111).

Els tres primers articles són pura fullaraca normativa, amb un reguitzell de desitjos d’aparador per a mostrar què entén el legislador per política de rehabilitació urbana sostenible. Apareixen aquí en primer lloc les obsessions del discurs oficial de la sostenibilitat (“criterios de compacidad y proximidad física y funcional”, “marco urbano coherente”, “contexto urbano seguro, salubre y adecuado”, etc.). Però cal apuntar, també, que constantment es refereixen aquests preceptes als àmbits urbans “obsolets” (que es combinen, segons els casos, amb l’ús del terme “desfavorit”, “en dificultats”, “degradats”, etc.).

2.– Aquest darrer punt és important perquè, en efecte, la crisi econòmica accelerarà el deteriorament del patrimoni immobiliari. Malgrat les esperances de la Llei, la minsa despesa pública no serà suficient per a paralitzar la decadència (només cal pensar en la prevista restricció de fons per als programes disposats a la catalana “Llei de barris”). De tota manera, la cultura europea difícilment suportaria processos de decadència urbana similars als viscuts en certes ciutats nord-americanes en moments de davallada econòmica.

D’altra banda, la rehabilitació és un dels camps més adequats per a recol·locar el sector econòmic de la construcció. En aquest sentit, la LES intenta crear un nou espai d’actuació, fins i tot  aplicant al medi urbà consolidat (i envellit) tècniques emprades sobre el sòl en procés d’urbanització.

3.- Els dos instruments regulats per la LES són el següents:

a)Les actuacions de renovació i rehabilitació urbanes contingudes a plans d’ordenació urbana o a normes reglamentàries específiques (art. 110).

b)Les ordres administratives per a la realització d’obres de millora de la qualitat i sostenibilitat del medi urbà (art. 111).

Examinarem en els dies següents aquestes dues modalitats, però ja avisem que una part de les seves previsions ja tenia antecedents a la legislació estatal i, especialment, a la legislació autonòmica (per exemple, la Llei catalana 18/2007, del dret a l’habitatge).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dret Urbanístic i Edificació i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.