Crònica de jurisprudència X: perdoni, que em pot dir què són i què fan les Comunitats de Regants? (I)

1.-Els que hagueu patit, com a professors o com a estudiants, l’assignatura de Dret Administratiu, potser recordareu que mai donava temps d’explicar “l’Administració Corporativa”. Sempre quedava arraconada en una definició massa abstracta (associats privats amb interessos privats/certs interessos públics) i en alguns exemples que feien pudor cadavèrica (l’extinció de les Cambres de la Propietat Urbana i la lenta però implacable reducció de les competències efectives dels Col·legis Professionals i de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació).

La cosa s’animava una mica amb les Federacions Esportives (que se salven gràcies als lligams amb entitats privades de gran relleu social i econòmic i a les sucoses subvencions estatals) i tornava a refredar-se quan el gran exemple pràctic que podíem posar –les Juntes de Compensació Urbanística– queia com aigua en cistella davant el minso terreny que avui està en procés efectiu d’urbanització (encara que, és clar, deuen estar gestionant els immensos i desèrtics lots d’immobles amb estretes línies de ciment en llits de margarides silvestres).

2.-Menys solució  s’ albirava quan ho intentàvem amb una altra institució corporativa molt arrelada, però només coneguda pels especialistes: les Comunitats de Regants.

Aquí la raresa era evident perquè ni el professor hi els estudiants sabem exactament on i com es fan els tomàquets. Ho comentava fa poc l’amic i  estendard dels blocs catalans, en Jaume Renyer, a l’entorn de la desídia dels mitjans de comunicació sobre les recents eleccions a les Cambres Agràries (que, precisament, també solen situar-se en l’esfera de les Administracions Corporatives).

3.-Amb aquest panorama, és molt interessant la Sentència del Tribunal Suprem (Sala 3ª, ponent FERNÁNDEZ VALVERDE) d’u de febrer d’aquest any, que examina el concepte de Comunitat de Regants (és una resolució molt doctrinal, un autèntic i pedagògic resum) i determina la seva posició processal per a impugnar acords d’altres Administracions Públiques.

Ho examinarem demà.

Bloc d’en Jaume Renyer:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/189545

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Administració corporativa, Crònica de jurisprudència i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.