Regulació completa de la seguretat privada (i II)

1.- Una segona Ordre que ens cal ressaltar és la relativa al personal de seguretat privada.

El primer aspecte que es tracta és la formació i habilitació del personal de seguretat privada.  Els centres han de tenir una autorització de la Secretaria d’Estat de Seguretat.  Igualment, el professorat ha d’estar acreditat (i existirà al respecte una Comissió de Valoració del Professorat en el Cos Nacional de Policia). Els centres de formació seran inspeccionats.

Un punt important de l’ordre és la distinció entre els cicles previs de formació -amb una previsió global de les hores lectives i amb l’exigència de programes autoritzats administrativament- i les posteriors proves de selecció que convocarà l’Administració Pública (per a vigilants de seguretat, caps de seguretat i directors de seguretat). Es tracta, per tant, d’un sistema de control administratiu per a l’exercici de determinades professions en aquest àmbit.

És cert que les universitats poden incloure la formació per a aquestes professions dins d’un programa d’estudis de superior nivell acadèmic, però diferenciant clarament el títol específic autoritzat de la resta de la formació universitària (així es preveu per a directors de seguretat i detectius privats).

2.- L’Ordre regula també les targetes d’identitat professional (que s’exigeixen per a cadascuna d’aquestes ocupacions) i les cartilles professionals (que queden sota custòdia de l’empresa i que pertanyen als vigilants de seguretat i guàrdies particulars del camp). A més, es regula el Llibre-Registre de detectius.

Un important aspecte són les previsions en matèria d’armament i uniformes del personal de seguretat privada, cosa que inclou els seus distintius i emblemes.

Per últim, es reiteren els principis bàsics d’actuació que ja apareixen a la legislació (i entre els que cal recordar la legalitat, la dignitat, la correcció i la proporcionalitat), el deure de col·laboració amb la seguretat pública i les mencions honorífiques (que atorga la Policia pública).

Com es veu, en molts aspectes estem  davant d’un cas paradigmàtic de  relació especial de subjecció o servei públic impropi o virtual.

3.- Per últim, cal afegir també altres ordres de contingut més tècnic o especialitzat. En concret, l’ordre sobre mesures de seguretat privada (per a transport, instal·lacions, locals, establiments amb més perill com entitats de crèdit i joieries, etc.). També, l’ordre sobre funcionament dels sistemes d’alarma a l’àmbit de la seguretat privada.

Finalment, es promulga una Ordre sobre Comissions Mixtes de Coordinació de la Seguretat Privada.

.- Orden INT/314/2011, de 1 de febrero, sobre empresas de seguridad privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3168

.- Orden INT/315/2011, de 1 de febrero, por la que se regulan las Comisiones Mixtas de Coordinación de la Seguridad Privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3169

.- Orden INT/316/2011, de 1 de febrero, sobre funcionamiento de los sistemas de alarma en el ámbito de la seguridad privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3170

.- Orden INT/317/2011, de 1 de febrero, sobre medidas de seguridad privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3171

.-Orden INT/318/2011, de 1 de febrero, sobre personal de seguridad privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3172

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Seguretat pública i privada i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.