Crònica de jurisprudència VIII: Assenyalament de vista en data futura i dilacions indegudes (i II).

1.- El Tribunal Constitucional considera que la conducta processal de l’autoritat judicial i del recurrent han estat correctes i que la hipotètica vulneració del dret a un procés sense dilacions indegudes només es produí a causa del “período de tiempo que media entre la admisión a trámite del recurso por providencia de 30 de julio de 2009, y la fecha señalada en ésta para la celebración de la vista, el 15 de febrero de 2011 que, a juicio del recurrente, supera con creces el plazo razonable en el que debe desenvolverse el proceso”.

2.- El Tribunal afirma que el retard obeí al volum de treball excessiu del Jutjat. Com ja va indicar a altres sentències, la lentitud fou causada per “deficiencias estructurales u organizativas de los órganos judiciales” o per l’ “abrumador trabajo que sobre ellos pesa”. Afegeix el Tribunal que l’Estat ha de dotar els òrgans judicials dels mitjans personals i materials precisos i que aquesta exigència deriva també de l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans.

A més, s’entén que la inadmissió de la petició d’asil determina que la persona es trobi en situació d’il·legalitat a Espanya i això és un factor de gravetat a tenir en compte.

En definitiva, el retard patit és “estructural” i s’ha vulnerat el dret a un procés sense dilacions indegudes, però el Jutjat no ha dictat cap decisió arbitrària.

3.- En conclusió, s’estima parcialment el recurs d’empara. Ara, però, li correspon al particular sol·licitar la indemnització d’acord amb l’article 121 CE. El procediment i els seus requisits estan regulats pels articles 292 a 297 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Alguns aspectes –per exemple, el dany efectiu– no seran de fàcil avaluació.

Queda clar, d’acord amb la sentència del TC, que no existirà dret de repetició de l’Estat contra Jutges o Magistrats.

Enllaç a la Sentència:

http://www.tribunalconstitucional.es/es/jurisprudencia/Paginas/Sentencia.aspx?cod=10050

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crònica de jurisprudència, Drets i llibertats i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.